Per mitjà del muntatge i de dispositius pre-tecnològics construeix relats en que la tensió resideix en imatges creuades. Una trama on conflueixen residus històrics i inacabats, al costat de fragments de l'imaginari cultural, tant col·lectiu com individual, capturats de la història de l'art, el món del cinema, l'arquitectura i la literatura de ciència-ficció. Les seves obres aporten una relectura de maneres i models de producció i representació.
Txuspo Poyo és llicenciat per la Universitat del Pais Basc. El 2001 la Fundació Marcelino Botín li concedeix una beca per a la residència al ISCP (Internation Studio and Curatorial Program) a Nova York i estudia a CADA (Centre per a noves tecnologies) a la Universitat de Nova York. 2006: la Fundació Art i Derecho i La Fundació de les Arts de València li concedeixen un ajut per a realitzar el projecte Delay Glass. Aquest mateix any rep el premi Gure Art del País Basc. Al 2008: rep el premi d'Unión Fenosa. Txuspo ha participat en les XV jornades d'estudi de la imatge a Madrid. 2010: és un dels artistes convidats al Màster de la Universitat de Conca.
Entre les seves exposicions es troba el Museu Artium de Vitòria, el Centre la Panera de Lleida, el Museu d'Art i Disseny de Costa Rica i La sala Montcada de Barcelona. Ha participat en col·lectives com Geopolíticas de la animación al CAAC de Sevilla i el Marco de Vigo, Les Recontres Internationales Paris / Madrid / Berlin, La II Triennal d'Angola, File a Sau Paulo, Brasil, Incógnitas al Guggenheinm de Bilbao. Cine y casi Cine al Reina Sofia, Madrid. Multitude a Artist Space, Nova York i Fondazione Sandretto Re Rebaudengo, Guarene-Torí, Itàlia.
El treball de Txuspo Poyo es defineix per sèries inicials de collages, seguits per un repertori de pel·lícules i vídeos realitzats amb càmera digital i píxel visió. Les tires de pel·lícula exposades de 16 i 35 mm, dels seus primers treballs, creen la trama conceptual i formal de les pantalles en televisió. Els treballs de vídeo es revelen en el procés d'edició, en els quals la barreja entre la taula i l'ordinador arriben a ser laboratoris per l'apropiació i la deconstrucció de ficcions. Els seus treballs participen de la diversió de la imatge entre el control i la seva censura.
Cecile Bourne