Gabriel Villota Toyos (Bilbao, 1964). És llicenciat en Belles arts i doctor en Comunicació Audiovisual per la Universitat del País Basc, on actualment exerceix com a professor del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat.

Ha realitzat estades de recerca a les Universitats de Nevada (Ren, Basque Studies Program 2002), New York University (2008), Tremp University (Philadelphia, 2014), i al Centre d'Estudis del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia (Madrid, 2015).

Ha treballat des de començaments dels anys 90 habitualment com a artista i organitzador de diverses activitats en relació a les arts visuals, i ha publicat en nombroses revistes especialitzades, catàlegs d'art i altres mitjans escrits. Entre aquests treballs destaquen la mostra sobre vídeo i performance Luces, cámara y acción... corten! pel IVAM (València) i MNCARS (Madrid) en 1997, el treball de recerca en format documental Devenir vídeo per al projecte Desacuerdos (2005), produït per Arteleku, MACBA i Fundació José Guerrero, o més recentment els cicles sobre performance, dansa i cinema Cuerpos desplazados i Cuerpos desplazados II, mostrat en el MNCARS (Madrid, 2015) i Azkuna Zentroa (Bilbao, 2016, 2018).

Entre els seus textos recents sobre cinema, dansa i performativitat destaquen: Presencia, huella y registro en el vídeo de danza. Apuntes a partir de Suite for two (Merce Cunningham, 1960)» (Signa, Madrid 2017); De la identidad al flujo. El vídeo como híbrido de tecnología y cuerpo (Brumaria, Madrid 2017); Un cuerpo que se mueve y canta entre las grietas de la realidad: Meredith Monk, 16mm Earrings (1966-1979) (Investigación en Danza, València 2016); «A propósito de un eslabón perdido: la (re)aparición de Assemblage (Merce Cunningham, Richard Moore, 1968)», a Ausart nº4 (Bilbao, Junio 2015), «Vindicación de la huella en Merce Cunningham. Danza y registro audiovisual en tres etapas históricas, 1960-1993», a Brumaria (Madrid, Agost 2015).