Neix al 1967 a Barcelona, llicenciada en Belles arts en la Facultat de Sant Jordi de la Universitat de Barcelona i Escola de Belles arts de París. També realitza postgraus en el Institut d’Hautes Etudes de París i a la Rijksakademie van beelde Kunstende d' Amsterdam. Quan acaba els seus estudis fixa la seva residència i treballa a Barcelona (1985-1990), Paris (1990-1993), i Amsterdam (1995-2005). Actualment viu a Xangai i treballa com a directora de disseny de conceptes per al Nou espai expositiu del Museu MOCA (Museum of comtemporary art) d'aquesta ciutat.
La seva obra, denominada per alguns "art social" o "new performance art", és continuadora de l'art performance de la dècada dels setanta i presenta punts de contacte amb les accions d'artistes com Marina Abramovic. La seva creença en les limitacions de l'art a l'hora de comunicar sentiments i idees, li porta a buscar un contacte físic i directe amb el públic per mitjà de peces que permeten gaudir d'experiències personals insòlites. Així per exemple, en Sushi bar/Banco de sangre (2000) els espectadors assisteixen a una instal·lació dotada d'una doble i antitética funció: alimentar-se i donar sang. Una altra de les seves creacions, E1 refugio para sexo inmediato, (2002), està formada per vestits de nit que es transformen en tendes de campanya, que permeten "acampar" en un minut i en qualsevol lloc. Ha recorregut Europa transformant escenaris urbans i espais expositius i les seves instal·lacions i intervencions han estat vistes en països com França, Luxemburg, Alemanya, Holanda o Espanya. Entre les seves exposicions individuals destaquen Una casa para siempre, Museu d'Art de Girona (1994); The dreamkeeper, Stedelijk Museum, Amsterdam (1998) o Soledad Enlaciudad, MACBA, Barcelona (2000). Entre les col·lectives poden esmentar-se Visions urbanes, Centre d'Art Santa Mónica, Barcelona (1994) o Mirades indiscretes, Fundació la Caixa, Barcelona (2000).
