(Münster, 1979). Llicenciada en Arts Visuals (PUC, Xile 1998-2001), Diploma en Estètica i pensament contemporani (UDP, Xile 2002), i Màster en Documental Creatiu (UAB 2004-05). Actualment es troba en procés del Doctorat en Comunicació Audiovisual (UAB).
Paral·lelament treballa com a artista en projectes que a través de produccions col·laboratives problematitzen la construcció d'imaginaris socials en la cultura popular. Aquests projectes han estat desenvolupats en algunes ocasions amb grups de grafitters, presos, immigrants com a part de l'equip de producció.
Des de l'any 1999 dóna vida al projecte deslocalitzat d'identitat múltiple anomenat Hilda Yáñez, publicant fanzines, jocs de taula i performances per encàrrec.
Entre els anys 2005 i 2008 va formar part de desBASURAment, col·lectiu de Barcelona tendent al processament de residus materials i mnemotècnics.
Des de 2009 forma part activa del col·lectiu minipimer.tv, resident en Hangar-Barcelona, on es treballa el video en temps real, streaming, desenvolupament de pensament crític i la producció d'artefactes amb eines lliures.
Des de 2001 realitza projectes de comunicació independent en radios i televisió comunitàries, i escriptura creativa i impúdica que actualment publica al seu bloc
L'any 2011 realitza el seu primer documental Mi sexualidad es una creación artística que ha estat exhibit en festivals i trobades en més de 15 països.
Ha obtingut beques d'Hangar per a residències a l'estranger, Mideplan (Xile), CCDFB i Conca.
Ha participat en trobades d'art com Transmediale (Alemanya), ERA (Uruguai), Piksel (Noruega), Liwoli (Àustria); el seu treball ha estat exposat en el Museu de la Solidaritat (Xile), el Palau de Belles arts (Mèxic), Macba, CCCB i FAD (Barcelona), Cercle de Belles arts i Medialab Prado (Madrid), entre altres.
www.lucysombra.org
El treball de Lucía Egaña utilitza materials i metodologies simples i quotidianes que des d'un punt de vista polític i social, busquen produir obres que puguin ser interpretades per espectadors amb diferents nivells de comprensió.
Interessada en la cultura lliure (filosofia i pràctica), utilitza procediments analògics on el procés és visible i pot copiar-se; models de producció col·lectiva i col·laborativa; metodologies DIY. La cultura lliure en el seu treball es creua amb la tecnologia, el feminisme i la lluita social.
A nivell tècnic utilitza diversos mitjans, generant una obra interdisciplinària. Treballa amb video, instal·lació, performance, impresos, streaming, collage, art sonor i residus (escombraries), entesos en un sentit literal i expandit, posant particular èmfasi en els processos per sobre els resultats.
Planteja la figura de l'artista com un editor, un catalitzador d'experiències múltiples, un organitzador d'arxius que disposant d'una determinada informació codificada la manipula, intervé i recodifica.
El soroll, l'error, l'espai social abjecte i la tecnologia obsoleta s'incorporen als seus projectes com un element que parla de construccions polítiques, normes de conducta, imaginaris i hàbits pervertits.
