(Palafrugell, 1980) És Llicenciat en Belles arts i Màster en Produccions artístiques i recerca, tots dos per la Universitat de Barcelona, on actualment cursa estudis de Doctorat en Estudis avançats en produccions artístiques. Ha exposat en l'Espai F de Mataró, Museu de Valls, Ca Felipa, Museu de l'Empordà, Espai d'art Roca Umbert, Sala La Gossera de València, L'Estruch, Galería Àngels Barcelona, o Galería Estrany de la Mota, entre uns altres.
Entén la seva pràctica artística com un sistema complex de processos contradictoris de naturalesa estètica i política, que situen l'artista en una situació d'inconcreció i indeterminació constant entre el que fa i el que comunica.
Entenc la complexitat en l'art com una qüestió que atén a la multiplicitat potencial de significats de l'obra. És en aquesta complexitat on es va creant, amb el seu inevitable efecte de saturació, un panorama esquizofrènic en què la dificultat per dibuixar un art amb un paper rellevant i amb un valor socialment validat i tàcticament funcional per al desenvolupament cognitiu i emocional de les societats , es posa en dubte. Sobre aquest escenari inestable em situo i projecto la meva pràctica, un sistema complex de generació d'algun tipus de sentit, de vegades amb resultats inexplicables, de vegades amb resultats contradictoris. Aquests processos són de naturalesa política, o que em situen - com a autor o subjecte - com a cos polític en un estat d'inconcreció i indeterminació constant, atrapat entre aparells estètics i aparells polítics.
Des d'aquesta posició, qualsevol intent de fixació estètica o narrativa és immediatament posada en dubte, de manera gairebé metodològica, mitjançant la revisió gramatical de la pròpia estructura que conforma l'obra. Sobre aquesta lògica, el meu treball està constituïda de diferents capes de registres: documentals, performances, personals, reals o ficticis, que interfereixen o es solapen contínuament.
