(Munic, 1962) Artista, cineasta i comissari d'art i cinema. Va estudiar literatura i filosofia alemanya a Munic (Ludwig-Maximilians-Universitaet) i pintura i fotografia a Duesseldorf (Staatliche Kunstakademie, Màster), Alemanya. Des de 1999 ha realitzat 17 curtmetratges i vídeos d'art amb presentacions en exposicions d'art i festivals de cinema internacionals com Rotterdam, Bilbao o Hong Kong. En 2000 va fundar el programa de cinema Cine de Pilotos amb presentacions de pel·lícules de l'avantguarda clàssica o de pioners de cinema científics juntament amb curtmetratges contemporanis. Ha col·laborat amb l'Arxiu de Cinema Nacional a Praga, el Museu de Cinema a Munic, La Fundació Cristina Enea a San Sebastian, el CCCB, La Virreina Centre de la Imatge i la Fundació Antoni Tàpies a Barcelona així com moltes d’altres. Des de 2005 també ha realitzat programes d'educació i radionovel·les per a la Ràdio Nacional Alemanya ARD. Ha publicat textos i entrevistes a Senses of Cinema, La Vanguardia o catàlegs com Photography after Photography o Light is a Kind of Rhythm, editat per Alena Williams.
http://www.tortoisebox.org/andreaswutz
Un lloc, una situació en relació amb la seva història passada i invisible que encara està present en la seva imatge, aquest és l'enfocament de la majoria de les meves pel·lícules. Es basen en teories com la de la psicotopografía de Gaston Bachelard, la teoria del paisatge de Masao Adachi, la concepció d'història de Walter Benjamin o investigacions d’urbanisme i històriques com les de Richard Senett o les de Terence Ranger. Un lloc o una situació i les seves memòries no coincideixen automàticament amb la història oficial, però poden formar una història més personal, més profunda: una «sub-història» silenciosa però més radical. Metodològicament les meves pel·lícules s'originen en llargues i extenses investigacions d'arxius, de col·leccions, i en la pròpia cartografia del lloc. La forma de les meves pel·lícules és la del documental i estan influïdes per l'avantguarda clàssica i pel «cinema de l'oïda», o sigui les meves experiències radiofòniques.
