Valladolid, 1974. Diego de el Pou va cursar els seus estudis de Belles Arts a la Universitat de Salamanca, Espanya, i a la Gerrit Rietveld Academie d'Amsterdam, Holanda. Va realitzar els seus estudis de doctorat a la Universidad Complutense de Madrid, Espanya. Viu i treballa a Madrid. És artista, productor cultural, i professor a la Faculdad de Bellas Artes a la Universidad de Salamanca. També és membre dels col·lectius artístics C.A.S.I.T.A., Subtramas i de Declinación Magnética.

Com a artista li mobilitzen i intriguen els processos que cultural i políticament van encaminats a que sentim una determinada emoció, tot allò que té a veure amb la programació i estandardització de les emocions en les societats actuals, ¿quina forma tenen i com es produeixen les emocions? ¿Quines polítiques afectives genera l'economia?

Diego de el Pou produeix imatges, dispositius afectius, crea situacions amb processos col·laboratius, en tots ells són molt importants els afectes, les economies afectives (de l'amor, de l'odi, de la por ...), el processos que posen en qüestió les estructures identitàries establertes, la possibilitat d'imaginar altres cossos, altres subjectivitats i altres formes d'estar juntxs al món. També són per a ell un motor totes aquelles estratègies encaminades a pensar, a fer, a experimentar altres formes de veure, les potencialitats que hi ha al qüestionament dels paràmetres de visió i percepció del món. Troba moltes motivacions a les cruïlles entre els pensaments i accions feministes, el queer, el interseccional i la ciència.

Entre les seves exposicions individuals destaquen les realizadas a la X Bienal Centroamericana en San José, Costa Rica i Managua, Nicaragua en 2016-2017, la Diputación de Huesca en 2012, el CAB de Burgos en 2011, l'ECAT de Toledo en 2009, el Centro Cultural Montehermoso de Vitoria-Gasteiz en 2007 i el Centro de Arte Contemporáneo de Salamanca, DA2 en 2006. Ha participat entre altres exposicions col·lectives a: XIII Bienal de La Habana (2019); …supone todo esto una posibilidad en Centre del Carme de Valencia (2018); Una cierta investigación sobre las imágenes: Building Ghost Transmission en XIV Bienal Fotonoviembre en TEA-Tenerife Espacio de las Artes (2017): Anarchivo Sida en CC Conde Duque de Madrid (2017) y en Tabakalera de San Sebastián (2016); Nuestro Deseo es una revolución (2017), Atlas de las Ruinas de Europa (2016-17) les dues en CentroCentro Cibeles de Madrid; Un saber realmente Útil en el Museo Reina Sofía de Madrid (2014-15); Hasta que los leones no tengan historiadores… (2014-15) en Matadero de Madrid; Colonia Apócrifa en MUSAC de León (2014-15); Inventer lo possible. Une vidéotheque éphémere en Jeu de Paume de Paris (2014); Here together now (2013); Our work is never over (2012), les dues en Matadero de Madrid; Educando el Saber, MUSAC, León (2010); Apres la fin / valeur travail, Haus der Culturen der Welt, Berlín, Alemania (2009); Heterotopías, Oktogon de HFBK, Dresden, Alemania (2007); Destino futuro, Real Jardín Botánico, Madrid (2007); Terraplane blues, La Casa Encendida, Madrid (2006); Radicales libres, Auditorio de Galicia de Santiago (2005), etc. Els seus vídeos s'han programat a Rencontres Internacionales de Video Paris/Madrid/ Berlin, el George Pompidou, Palais de Tokio, Theatre du Chatelet, Jeu de Paume, Paris i el Museo Reina Sofía, Madrid entre 2008 i 2013. La seva obra estè en col·leccions como les del MUSAC de León, la del Domus Artium 2002 de Salamanca (DA2), la del CDAN de Huesca, la de la Diputación de Huesca o la Fundación Martínez Guerricabeitia.

A més de la seva producció artística individual considera molt important experimentar i produir art de manera col·lectiva i col·laborativa. Amb Eduardo Galvagni i Loreto Alonso a C.A.S.I.T.A desenvolupa metodologies de caràcter col·laboratiu, que experimenten amb la noció d'autoria en projectes com Ganarse la Vida, sobre l'idea de treball (desde 2007) o a la XIII Bienal de La Habana en 2019. Amb Montse Romaní i Virginia Villaplana ha desenvolupat amb Subtramas una plataforma artística sobre les pràctiques de producció audiovisual col·laboratives. Aquest projecte va estar vinculat amb una de les Estancias de Investigación del Museo Reina Sofía durant 2011-2012. Junt amb Aimar Arriola, Jose Manuel Bueso, Eduardo Galvagni, Sally Gutiérrez, Julia Morandeira i Silvia Zayas a Declinación Magnética va produir el projecte Margen de Error entre 2013-2014 o Vencejo/Film/Ley en 2014.

http://www.archivodecreadores.es/creadores/diego-del-pozo-2015
http://www.ganarselavida.net/
http://subtramas.museoreinasofia.es/es/anagrama
http://declinacionmagnetica.wordpress.com/