Mercedes Gaspar, aragonesa de Calanda, Teruel. És llicenciada en Ciències de la Comunicació i en Geografia i Història. Ha treballat en TVE, i ha estat professora en diverses institucions i universitats. Ha dirigit teatre, i escriu poesia i conte. Per la seva obra fílmica ha rebut nombrosos Premis:
- Premi Goya en 1995, i dues nominacions en els anys 96 i 97.
- Premi Luis Buñuel de Cinematografia.
- Gran Premi de la Recherche “Enrico Fulchignoni”, del Festival de Film Art de París.
- Premi de la Crítica Internacional en el Festival de Oberhaussen (Alemanya).
- The Worldfest Gold Award, Houston.
- Genet Ibèric en el 95 i 96 en el Festival Internacional d'Osca.
- Castel d'Or en Bande a part, Chatereaux, França.
- Millor Film Experimental en Houston (EUA).
- Gold Plaque del Festival de Chicago (EUA).
- Millor Direcció artística a Alcalá d'Henares.
- Millor Curt Ficció Festival de Madahonda.
- Millor Muntatge del Festival de Fonts d'Ebre.
- Dos premis en el Festival Internacional de Cinema Experimental de Madrid.
- Premi en la Mostra de Curtmetratges de la Plataforma de Nous Realitzadors.
- Millor Direcció artística en Alcalá d'Henares.
- Premi del Públic en el Festival de Dones de Sevilla.
- Millor Curt en la Garrotxa.
Seleccionades dues obres en “El Millor del Món” a Hiroshima, i dos anys a competició en el Festival Internacional de Berlin.
Els seus treballs es caracteritzen per la barreja de tècniques d'animació, per l'experimentació i la fusió de llenguatges i arts. Ha revitalitzat la pixilació i animació d'objectes, una tècnica gairebé oblidada en el panorama espanyol des que Segundo De Chomón la utilitzés al seu “Hotel elèctric”.
Les seves obres de ficció, com un gran collage, barregen també tècniques, gèneres i llenguatges: el fals documental, ciència-ficció, comèdia, musical… Les seves influències surrealistes renoven als grans: Buñuel, Dali, Man Ray, Cocteau…
