Ficciones Anfibias és un intent d'anàlisi sobre els canvis socials, econòmics i emocionals que les noves condicions de producció, imposades sobre el tèxtil tradicional situat en el cinturó industrial de Barcelona, han generat en la població d'aquestes ciutats, molt especialment en la vida de les treballadores i extreballadores d'aquestes fàbriques.

Terrassa i Mataró, amb una història industrial ben coneguda, es presentaven com un terreny adobat per a situar dos casos d'estudi concrets sobre les relacions de la representació i els canvis esdevinguts en el territori del treball i l'ocupació, en el que sembla ser, amb mes o menys particularitats, un procés global contemporani: el pas d'un sistema de producció fabril, localitzat i jerarquitzat, a un informacional, reticular i extremadament flexible. Aquest treball documental se centra en el fenomen de la deslocalització, un efecte generat per l'optimització màxima del capital transnacional, que produeix la degradació de les condicions de treball no només fora del nostre espai econòmic europeu, sinó també dins del propi estat.

El vídeo contraposa el discurs mediàtic, maniqueu i victimista, amb les paraules de les i els treballadors tèxtils (tant estatals com estrangers), al mateix temps que assenyala com l'economia informal en el sector tèxtil (els anomenats tallers il·legals) no són un producte de les últimes onades immigrants, sinó que procedeixen de la reestructuració que el sector havia experimentat en els anys 80 amb el tancament de moltes fàbriques que es “domestiquen” i subsisteixen a través d'aquestes formes de producció flexible.

El treball acaba amb una breu mirada cap al futur d'aquestes ciutats, ja sigui en la seva conversió en nous centres de producció dins de “la societat del coneixement” (el cas de Terrassa, que aposta pel sector audiovisual) o en el seu afavoriment de la diversificació i el procés de tecnificació industrial amb una part de la seva producció externalitzada (el cas de Mataró). Totes dues posicions convergeixen en la reutilització del seu patrimoni industrial de maneres que obliden o maquillen, moltes vegades, la memòria de la classe treballadora i la història d'una forma de producció que va construir les nostres ciutats, igual que en aquests moments es dissenya el que seran aquestes mateixes ciutats en el futur.

Les últimes imatges (Birmingham i Londres) al·ludeixen a certs models latents en aquestes transformacions, algunes d'elles tan pròximes i reeixides com la denominada “marca Barcelona”.