Aquest treball, producte d'un viatge a Alemanya realitzat al desembre de 2000 i d'una recerca de més de dos anys de durada, aborda el tema de la construcció de la memòria i dels mecanismes de producció de la història.
A través del relat de la història de la família de l'autora, indaga en el record de la recent emigració des de l'estat espanyol a Europa, i reflexiona sobre els mecanismes de l'oblit i el record, recuperant la idea de la construcció de la memòria com un nexe i un diàleg, i la seva elaboració a partir de l'experiència personal enfront de la idea d'història i de memòria oficial, restringida a l'institucional i articulada entorn de l'estetització i la desarticulació dels subjectes polítics.
María Ruido insisteix de nou, com en altres treballs anteriors, en la capacitat de construcció de la història per part de totes i tots, i en la necessària articulació de l'experiència personal i col·lectiva per a l'elaboració d'una política de la memòria diversa i heterogènia.
La Memòria Interior subratlla també el protagonisme del cos com a territori de memòria i absència, i com a agent polític: la política migratòria de l'estat espanyol dels 60 i 70 és també una forma de biopolítica i de control sobre els treballadors, amb conseqüències profundament desestabilitzadores per a les subjectivitats.
Els cossos emigrants són cossos registrats, transeünts necessaris, flux de força de treball obligada al desplaçament, i absents recordats que retornen anys més tard.
Aquest és un vídeo entorn de la recuperació d'aquests cossos i els seus treballs, i entorn dels oblits d'aquesta absència a partir d'un relat,el de l'autora mateixa, marcat per la necessitat de reivindicar altres formes de narrar lluny de les jerarquies tradicionals.