Tarda de sol a Londres. Un helicòpter policial registra des de l'altura com diversos agents “antidisturbis” són envoltats amb habilitat per un exèrcit de ballarines, superherois, punks i tipus més o menys corrents o vestits de manera excèntrica. El grup s'acosta als blaus amb actitud festiva i desafiadora, i els tancats demanen per ràdio que l'aparell descendeixi una mica per a acabar amb tot allò. La màquina volant roman quieta, perquè des de la central policial ordenen que és més important tenir una filmació exhaustiva dels rebels que rescatar als seus companys d'armes. A baix, els manifestants semblen gaudir, i molt, de tot allò: uns riuen i ballen desordenadament a ritme de música tecno; uns altres ocasionen grans destrosses.

Aquesta i altres històries reals formen part d'aquest vídeo realitzat per Marcelo Expósito que, sota el títol La imaginación radical (carnavales de resistencia), constitueix el segon lliurament de la sèrie Entre sueños [vegeu la primera part, Primero de Mayo (la ciudad-fábrica)]. En aquesta ocasió, l'autor recupera l'experiència del col·lectiu Reclaim the Streets, un dels jalons en la construcció de les noves formes de fer política en els anys noranta mitjançant les seves ocupacions radicals i creatives de l'espai "públic" de Londres i altres ciutats britàniques. En concret, la cinta se centra en l'ocupació i paralització de la City, el centre financer de Londres, en una de les accions centrals de la Jornada d'Acció Global contra el Capital que va tenir lloc el 18 de Juny de 1999.

Aquest vídeo planteja la tesi que el tipus d'irrupció política carnavalesca característica de les street-parties de Reclaim the Streets prefigura les posteriors formes de la protesta anticapitalista del moviment global. La cinta ens ensenya com la modelació carnavalesca de la protesta es produeix just en l'articulació incipient de vincles translocals entre les lluites contra el neoliberalisme basades en la democràcia i l'acció directa. La imaginació radical de les noves formes d'acció política consisteix a prefigurar el món desitjat en el moment de la protesta, en les seves mateixes formes de construcció i d'expressivitat.