En un futur pròxim podrem triar el nostre propi teatre, o el nostre propi entreteniment i els nostres papers; podrem pensar, d'acord a la nostra situació i preferències personals, dirigir la història.

Aquest vídeo va substituir a Maite Cajaraville en una conferència en el Festival Atlàntic, a través d'un monitor apareixen tres personatges que relaten reflexions de diferents teòrics sobre el desenvolupament de les comunicacions i les connotacions que es deriven cap al cos i els seus límits.

Jugant amb vestimenta, maquillatge i actitud Maite Cajaraville genera, a través d'una performance vídeográfica, una sort de màscares per a l'era virtual. Comparant el títol amb l'ordre del vídeo podem assumir ambigüitats iròniques en la presentació dels rols. En primer lloc, el monòleg el realitza un home (l'autora transvestida amb la veu d'un altre) sobre cossos, comunitats i conferenciants en el ciberespai; el seu port és la d'un informàtic, executiu o tecnòcrata digital i segons el títol del vídeo seria el «cyborg». A continuació la xerrada és a càrrec d'un personatge tret de la cultura ciberpunk que exposa una mirada feminista sobre el ciber, segons el títol «home» (encara que després de la sofisticació indeterminada es troba ella). I, finalment, el tercer rol el representa una «ciberchoni» amb deixi de Badajoz explicant l'erotisme en les simulacions virtuals, assumint pel títol una «drag queen» (interpretada també per Maite Cajaraville). La resta és accessori, a les seves aparences se'ls incrusten els continguts en playback.

La vida digital suposa una mutació d'identitat sense fi, condicionada pels discursos messiànics dels popes del ciberespai. El desig i necessitat de ser admès i encastellat en una cibercomunitat és el que mou un discurs. Igual que subjectes i grups socials camaleònics es transformen per a presentar la imatge «políticament correcta» de la seva ghetto. Éssers composts de virtualitat i teoria amalgamades.

Cajaraville adopta, irònicament, l'aparença física en funció del context vídeogràfic, falsament virtual, que la presenta. Unes aparences que pregonen, paral·lelament al camuflatge, cites especulatives procedents de textos dels anys noranta sobre identitat, gènere i cibernètica. Negant el pensament individual més enllà de la creació d'avatars.