La pantalla s'omple de píxels i moviment. Imatges gairebé abstractes acaben descobrint-se com a fragments de patinadors sobre gel en competició. Es tracta de proves de velocitat, on el cos humà s'ha convertit en una màquina que no pot fallar. <freie intervalle.vbm-98> (intervals lliures.vbm-98) ens presenta el control sobre el cos i algun dels efectes de l'alta competició.

La plasticitat dels moviments, la roba preparada per a la seva millor prestació, així com la selecció d'imatges realitzada per Marisa Maza, ens presenten una cosa gairebé sobrehumana. L'esport d'alta competició, i televisat, necessita d'un grau de perfecció que el cos no pot assumir. El cos deixa de tenir un gènere per a convertir-se en una màquina preparada minuciosament per a realitzar una única funció. Les imatges (tamisades pel vídeo i la seva presentació en televisió) no ens permeten identificar a persones, (identitat, nacionalitat i gènere) unicament fragments físics.

Enmig d'aquest moviment, presentat amb una banda sonora que també acosta el que veiem a una abstracció, arriba el moment de pausa: Un text apareix enfront dels nostres ulls. Es tracta de la història contada des de dins. Una esportista nota els efectes secundaris dels tractaments hormonals als quals és sotmesa. El seu cos canviarà de tal manera que deixarà de ser físicament dona per a convertir-se en un home.

Després seguirem amb imatges de patinatge, però no ja de velocitat sinó de patinatge per parelles. Els rols sexuals semblen ara clars, però d'alguna manera els patinadors continuen sent les mateixes màquines.

Marisa Maza treballa en <freie intervalle.vbm-98> temes com el gènere, la competició o les obligacions de submissió professional.