Disdirak ofereix una aproximació peculiar a la realitat. La mirada, el reflex i el record, conformen un vídeo que combina imatges reposades i actituds tranquil·les amb la duresa del paisatge i del treball en la pedrera. Disdirak ens parla de diferents llocs que apareixen evocats en el nostre pensament.

Una veu en off acompanya el recorregut visual elaborat mitjançant reflexos. Antonio Muñoz Molina recita un text seu publicat en El País que ens parla de la mirada: La mirada com una vida en suspens, com una interrogació que es complau en la superfície de les coses, però vol anar més enllà. Una mirada que s'allunya de l'art i la literatura per a revelar misteris ocults en la realitat.

Les imatges que es presenten en el vídeo, funcionen com a reflexos d'elles mateixes. El reflex apareix a la superfície de l'aigua, però també en les cares llises de les pedres. La pedrera, les salines, perdran per un moment el seu estat físic, la seva materialitat i acabaran diluint-se.

La labor humana modifica l'espai natural fins a oferir-nos la possibilitat de mirar al nostre voltant amb nous ulls, apreciant el treball i el temps que això suposa. En paraules de Muñoz Molina, ens trobem a Disdirak amb la plenitud abstreta en els miralls.