A partir d'una premissa moral, el cinisme, Technologies To The People s'apropia de la promoció del Principat de Liechtenstein com a estat alliberat de taxes per a les empreses. Un paradís fiscal a Europa. Capturat íntegrament per part de l'artista, amb intervenció al final a manera de moralitat, posa de rellevància l'ambigüitat moral, tant de la política com de les economies d'estat, com a exemple del debat sobre la legalitat de les denunciades com a pràctiques pirates en la xarxa.
«If you drive a car, i'll tax the street
If you try to sit, i'll tax your seat
If you get too cold, i'll tax the heat
If you take a walk, i'll tax your feet
Taxman»
(The Beatles, Taxman)
L'èxit del Principat de Liechtenstein (entre Suïssa i Àustria, sense sortida al mar) com a paradís econòmic (sense impostos patrimonials, de compra o sobre beneficis, amb l'única obligació de pagar una taxa molt reduïda pel capital disponible) és confirmat, a més pel seu particular dret de societats i una fiscalitat intensament liberal. Edén monetari similar a Suïssa, Luxemburg, la Illes Caiman o les illes angleses Jersey, Guernsey i Illa de Man. En aquest espot es planteja que al Principat de Liechtenstein no existeix la càrrega d'impost d'altres països, que gairebé obliguen a casar-se amb hisenda. Els impostos de l'estat són representats per un recaptador d'impost (taxman) amb el qual s'ha de carregar i compartir tot, fins a la dona. L'anunci, creat per l'agència francesa Lupo Productions, és amanit per la cançó de The Beatles Mr. Taxman i, originalment tanca amb les frases «Perquè l'infern existeix nosaltres creem el paradís. Liechtenstein, life differently». Technologies To The People prolonga l'espai negre del final per a introduir les afirmacions en anglès: «Western Cynicism Doesn’t Help. Go Start Something!» amb riures de fons transformant la cita en un revulsiu per a l'acció.
Davant les acusacions per apropiació indeguda i frau Daniel García Andujar com Tecnologies To The People argumenta que el material videogràfic utilitzat són cookies que s'han quedat en el seu disc dur, sense el seu permís, en visionar aquestes imatges en internet. Ell, com a propietari del seu disc dur s'asseu envaït per aquests arxius i els recicla a la seva manera, exhibint-los com a propietat seva. D'aquesta manera existeix una crítica implícita en la major part de la seva obra videografia ja que les proposicions d'igualtat i democràcia que pregonen aquests mitjans oculten una voluntat de vigilància i censura després de la seva transparència il·lusòria.
