Com si d'un breu assaig es tractés, Abismo s'ha construït a partir de fragmentacions d'els mitjans de comunicació. Flaixos constants que componen una marxa de guerra tecnològica, amb acelerones i desacelerones, cap a un inesperat final (que dilueix l'agressivitat). La lliçó porta a una salvació per les petites satisfaccions domèstiques i la recuperació de la innocència.

Raúl Bajo Ibáñez, en aquest hipnòtic clip, desenvolupa un expedit acostament als experiments de Kulechov sobre la continuïtat lineal d'imatges amb significats diferents que acaben proporcionant un tercer sentit. La successió dels motius (ja que cada batec no només és una imatge diferent sinó un concepte que bé s'enfronta o bé redunda l'anterior) són sincronitzats a través d'una música industrial, rítmica i agressiva.

A partir d'imatges apropiades dels mitjans de comunicació Raúl Bajo confecciona una miscel·lània de sofriments visuals (fam, violència, guerra, catàstrofes, bombes, Hitler i mort) esquitxada per icones de plaure (llavis, ulls i cares de rostres bells del catàleg multicultural, cors bategant i rostres d'actrius porno), els Eros i Tánatos del vídeo, però al seu torn són complementats per imatges d'experiments científics i de la Terra (assumint aquest conflicte com a global). Al final un nen corrent alegre pel parc (un enregistrament familiar) i una gota que cau de l'aixeta, encara hi ha esperança.

Raúl Bajo Ibañez resol la disparitat dels continguts violents mitjançant el compàs d'uns tambors amalgamant la singularitat i l'anarquia cap a sentits dispars. S'esplaia amb la claredat simbòlica dels exemples escollits per suscitar impactes emocionals efímers. Com una síntesi de la tortura visual que Àlex rep a La Taronja Mecànica. Records de la memòria mediàtica comuna com a instantànies de la cultura popular acollades, crua però musicalment, deliberant sobre la provisionalitat dels sentiments (i la sensibilitat) quan aquests són tamisades per la pantalla.