A mig camí entre memòries i manifest personal aquest vídeo dividit en sis actes relata les influències que sobre Raúl Bajo Ibáñez han tingut els mitjans de comunicació. Una autobiografia mediada en la qual els records es confonen entre fets de la seva vida física amb la televisual.

Testament videogràfic dividit en sis parts. Com tot testament té implícit un retrat de les afinitats personals de qui ofereix el seu llegat i, per omissió, dels qui rebutja. Raúl Bajo Ibáñez enumera sis causes per al seu silenci prometent que aquesta vegada serà diferent.

Els records personals es barregen amb la memòria comuna dels mitjans de comunicació. Fets que succeeixen més enllà en el temps i espai són integrats per la persona configurant un imaginari propi però global gràcies a la televisió. Però existeix una preocupació bàsica en aquest vídeo i és que, per molt cruels que siguin les imatges, el mitjà les converteix en banals, superficials, buides. El seu resultat és un intent de confirmar aquesta suposició subratllada amb l'àudio, ben dramàtic, bé de veus que reflecteixen els pensaments de l'autor o bé sintonies pop o de Nat King Cole que contrasten amb el que s'està veient.

A través d'aquest vídeo Raúl Bajo Ibáñez examina, nomena i albira el principi de les seves emocions videogràfiques. Observa, i mostra, com les catàstrofes provocades en les persones a través de la guerra per la decisions dels poderosos li fan sentir tristesa, frustració, repulsió, dolor i sofriment, retraient-se a una vida en silenci. Traduir-se al silenci com a signe de lleialtat davant el món i la seva pròpia obra. Ha utilitzat les paraules i les imatges per a expressar la seva ira però s'assegui desencantat, ni tan sols les petites il·lusions, com la possibilitat haver nascut quan l'Apol·lo 11 arribava a la lluna, li fan ser positiu, «jo no seria jo, seria un altre». Com a solució al conflicte llança un missatge en lluna ampolla al mar (amb la secreta esperança que un altre la reculli i li salvi).