Pla fix zenital, un pastís espectacular en forma de cor amb la paraula Love escrita, però abandonada en la foscor (potser oblidada). Tan oblidada que les rates comencen a acostar-se... (mentre un malenconiós acordió sona).
«L'amor desapareix, però queda el cor» (Antoni Abad)
A partir de la distància objectiva que produeix l'enregistrament en pla fix i una posada en escena sòbriament fosca (que només il·lumina un pastís amb love escrit damunt), l'aparició des de la penombra de rates (que en lloc d'atacar directament avancen puntualment en biaixos per a arribar al menjar) trenquen l'utòpic amor que ens anunciava l'acordió. Les rates van devorant les lletres amb la pauta de l'ordre invers, love va desapareixent des del final cap al seu principi, deixant neta la superfície del pastís cor.
Antoni Abad s'enfronta a un tòpic bàsic, les rates menjant dolça, per a metaforitzar la desaparició de l'amor, en la seva forma anglesa, love. Innat costum, la de les rates, transmesa de generació en generació, que conserva l'hàbit d'atacar el dolç profanant de l'objecte de desig en devorar-lo.
Antoni Abad metaforitzar l'experiència de conviure en el seu estudi de treball amb una rata en un moment de feblesa anímica. A partir d'aquesta rata van néixer tres vídeos Errata (1996), Ciencias naturales (1997) i Love Story (1998) en els quals identifica a aquest animal gregari amb la massa social dissipada i fracassada a la qual només li motiva el pur plaer inconscient. Aplicant els diversos arquetips negatius associats a les rates al llarg de la història aquest breu vídeo s'expandeix en heterogenis sentits. Des de, representació de la societat de consum amb una intenció subversiva en la qual les rates com a éssers individuals ataquen i devoren l'objecte de goig, consumint el desig, fins a desaparèixer com a al·legoria al mateix autor / espectador, i les misèries particulars (un desagradable espectacle decadent de la bellesa). Fins a, una mirada expectant, superior, atenta als moviments que succeeixen al voltant d'un esquer, l'amor.
