Vídeo sense narració generat en temps real, on a partir del so es van barrejant i distorsionant diferents fonts d'imatge i interfícies com si tinguessin una vida artificial autònoma. Una relació visceral de confusions realitzades en directe per a generar interferències en l'audiència potencial.

«El món vist per "els ulls" de l'escriptori [de l'ordinador].» (Mia Makela)

Collage d'imatges i grafies en moviment (entre el blanc i diferents matisos de gris) en una mescla d'impressions contràries marcada pel soroll (tant d'imatge com de so). Fusionant sensacions, gairebé tàctils, Mia Makela compon en “Field reports” un caos organitzat sónicamente relacionant dispositius sorgits a través de programari, posat pegats per la mateixa autora, per a provocar en l'audiència, en rigorós directe, convulsions intimes.

Programes que treballen amb diferents paràmetres de sensibilitat sonora i visual per a combinar permutant microimpresions, efectes i petjades que arriben a estimular commocions, fins i tot sotracs. A través de la metàfora d'una programació corrupta de relacions entre diferents matèries, un reporti de camps de suposades fallades del seu ordinador, Mia Makela juga amb l'estètica de les clàssiques pors d'Internet emulant virus i errors del computador. Aquesta confusió d'arxius, imatges i sons intranquil·litzen a l'espectador que, en un primer moment, suposa que el vídeo està contaminat frustrant la recepció de tots els supòsits continguts.

La coincidència entre les pràctiques videojockey de club amb les projeccions del «screen cinema», com a grans llenços en moviment, ha donat lloc a un nou format en la conjunció plàstica / temps, el «live cinema». Mia Makela aboca les seves recerques teòriques sobre aquest format a través de la pràctica d'aquest. “Field reports” és un exemple d'això, la sincronització entre àudio i visió genera formes (geomètriques contra orgàniques) que podrien ser aïllades en els seus mínims components temporals, frames, funcionant com a polides proposicions pictòriques. A diferència de la pintura i de les pràctiques screen (que se succeeixen en loops, hi hagi o no audiència) el públic incideix sensiblement en l'ànim de l'artista que elabora in situ una obra efímera que en un altre moment i lloc, amb les mateixes fonts, seria completament diferent. Estètica sintètica nascuda dels nous sofware de processament de vídeo.