Un espai interior derruït, plagat de pintades, recorregut en pla seqüència sobre les parets de la qual van apareixent stencils denunciant en proclames les manipulacions del poder sobre la gent alienada. Les efímeres aparicions d'individus que ocupen provisionalment el lloc amb la seva expressions, i rastres de treballs que van mutant provoquen una il·luminació…

«Les convencions de l'art són alterades per les obres d'art (…) L'art que funciona canvia la nostra forma d'entendre les convencions, en alterar les nostres percepcions.» (Sol LeWitt)

Una cambra, mirada, va recorrent les ruïnes d'un edifici (un entorn per a ritus iniciàtics de comunitats que s'aïllen de la bullícia burocràtica) entre cerca i fugida, va unint diferents espais i memòries de la casa abandonada. Un espai de confrontació on les parets semiderruides i pintades s'han convertit en llocs que són canals gràfics de comunicació de conflictes. Noves expressions culturals associades a l'urbà (i que fan fallida l'hegemònic discurs mediàtic de les estructures arquitectòniques oficials) com a vehicle per a la visibilització d'al·legats espontanis (reinterpretant i simulant cites populars) a través de proclames delatores i alliberadores dels  habitants d'aquest submon.

A través de l'animació gràfica de grafitis i stencils  sobre els murs pintats prèviament, van apareixent consignes sobre la manipulació històrica i mediàtica del poder sobre la societat. En “Ruled by Dead People“ l'acció de pintar recobra un sentit cada vegada més allunyat de sentiments romàntics en pro d'una enginyeria del traç electrònic. Figures de *graffiteros que apareixen i es desmaterialitzen entre els murs, com a moments onírics en pausa, on els seus esperits es mostren per a legitimar les pintades. Artistes de carrer que executen la seva obra a la ciutat, fantasmes del futur en un *dejavu actuant sobre les ruïnes de l'era industrial en l'expressió de missatges provocatius per a l'espai públic.

En aquesta seqüència única, plagada d'esdeveniments alternatius superposats en una sola dimensió lineal, Delacrew desenvolupa altes dosis de grafisme tecnològic confeccionant un macromontatge ininterrumpit, que transgredeix l'experiència visual quotidiana de l'espectador urbanita, per a enunciar amb la seva habitual potència visual conceptes alternatius globals, de l'inconscient comú, en un muntatge ràpid, fresc i dinàmic hereu de les aplicacions i pràctiques veejeis del grup. Tancament obert, com a accions subtils sobre un relat lineal inconclús amb salts i discontinuïtats concloent amb una paradoxa.