Dues pantalles, a l'esquerra el llarg procés d'elecció de Miss Univers, a la dreta les labors quotidianes d'una dona senzilla. Dues mirades, la del sempre efímer món del glamour i la del dia a dia. Un magnífic treball d'exposició sobre els rols imposats al gènere femení per una societat patriarcal enfront de la naturalesa de la dona.

Eugènia Balcellls elabora un discurs dual sobre la representació de la dona en els mitjans de comunicació, prenent com a exemple l'elecció de Miss Univers, contraposant-la a escenes de la més senzilla quotidianitat de la dona culta. Dos tipus de llenguatge audiovisual molt allunyats entre si, la representació de l'opulència televisiva i el vídeo domèstic, macro televisió en contrast amb la micro visió de la quotidianitat, que ens parlen de la distància entre el mite sublimat i realitat. L'autora no pretén que es prengui partit, sinó que s'observin els graus de distància. L'escenari mediatitzat enfront de la naturalesa dels costums diaris més pròximes a qui observa aquesta peça.

Un treball sobre diferents models de dona i molt diferents aspiracions realitzat en un moment de transició social i cultural on el gènere femení reconeixia la seva determinació intel·lectual enfront de l'esteriotipació dels seus valors físics. Una dutxa, preparar el menjar i conversar amb les amigues, al cap i a la fi, estar a casa, ofereix un plaer major que qualsevol concurs on la persona es transfigura en objecte d'adoració vàcua a costa d'una elecció. El valor pel cos enfront del valor pel pensament. El primer més senzill, si els gens estan predisposats a això; el segon una labor de autosuperació personal i d'esforç intel·lectual, potser més ingrat a priori que rebre floretes constantment però infinitament més satisfactori a nivell particular.