La Naturalesa, la seva destrucció, el paisatge i la seva construcció quotidiana a través d'un relat cantat són els eixos que explora Queda poc per al següent. Aquesta obra dels artistes Marta de Gonzalo i Publio Pérez al costat de La Intención conformen un díptic conceptual sobre art i educació entenent aquesta relació en un sentit ampli i procreatiu.

La relació entre art i educació a Queda poco para lo siguiente s'expandeix a l'esfera comunitària i cívica, mediambiental i democràtica en la seva biodiversitat, creativa i col·laborativa. L'estratègia de Marta de Gonzalo i Publio Pérez en aquesta obra se centra en el tractament de la naturalesa i el paisatge -temes tradicionals en la història de l'art-, des d'un debat actual sobre alguns dels problemes globals que estan afectant el present: el canvi climàtic, la contaminació, la desertització o la destrucció de l'entorn natural.

Les seqüències de paisatges muntanyencs, glacials, oceans, cels i núvols expansius deixen de ser imatges d'un paisatge obert. L'estat de contemplació de la naturalesa en l'obra Queda poco para lo siguiente es trenca. Aquest exercici de ruptura trenca aquell imaginari ideal naturalesa i paisatge que l'art modern va projectar en les imatges pictòriques i que àmpliament l'imaginari de la publicitat ha sobreexplotat com un bé privat. El relat transita per una imatge global de la naturalesa que està ja sotmesa i ha passat de ser un fenomen donat a ser un fenomen produït. El relat cantat en Queda poco para lo siguiente reflexiona sobre las posibilidades de acción colectivas  y la sostenibilidad aplicada al crecimiento económico en un planeta cuyos recursos son limitados.