Nova York, una psicoanalista no accepta la pujada del lloguer de la seva oficina i abans d'augmentar la factura dels seus clients prefereix passar consulta en una autocaravana. Cecilia Barriga organitza una ficció entorn de la independència, la identitat i les seves crisis a partir de qui analitza les mateixes.

La independència i l'alliberament de la càrrega que suposa una oficina a Manhattan, permeten a la psicoanalista Rebeca Kaplan trencar amb les rutines i traslladar la seva consulta als carrers (proporcionant d'aquesta manera proximitat, mobilitat i flexibilitat als seus pacients). Trama introductòria autoreferent a la mateixa independència del film i la decisió de Cecilia Barriga a realitzar un treball de ficció, «Ja és hora!». Davant les imposicions del mercat l'alternativa és la creativitat independent, solucions senzilles, ressonant amb la filosofia DIY del underground neoyorkino.

La trama, entre comèdia negra i drama personal, es va embastant a partir de microhistòries dels pacients de la doctora en psicoanàlisi mitjançant una roadmovie pels carrers. La major part de l'acció succeeix en una autocaravana, un refugi mòbil per a la intimitat enmig del tràfic, de les llums desenfocades i pluges.

Amb una magnífica adreça d'actors, ficats en uns personatges curiosos i entranyables, Cecilia Barriga configura una pel·lícula coral a partir del fil de la doctora redescobrint els seus traumes. Un retrat, a través de reflexos en els seus pacients, d'una exiliada pels règims repressius llatinoamericans, que aconsegueix refer la seva identitat a la ciutat multicultural de Nova York. Els diferents personatges fragmentats ofereixen un gresol de sentiments on l'ego és feble i la seva solució incerta: en alguns casos poètica (l'home del nas bonic, la filla perduda, l'escriptora insegura) i en altres radicals (com en l'executiva i el psicòpata).

Necessita descansar, per a això ha d'abandonar la teràpia dels seus pacients... Una història de finals en la qual la protagonista va donant carpetada al seu passat construït en la city (des de la seva oficina fins a la seva societat reglada) per desaparèixer en un futur incert. Com si tota la seva vida a la ciutat hagués estat un ritu de pas catàrtic per esborrar la violència del passat i l'espectador solament observés l'acte final.