En el seu espai virtual la Fundación Rodríguez debat sobre la construcció d'un robot que els substitueixi en les seves presentacions públiques, l'encara més modern Prometeu, carregat amb les més actuals teories socioculturals. A mesura que parlen el projecte es va complicant fins a convertir-se en un monstre, davant l'aprensió de ser devorats tots dos es van de canyes.

Les metodologies de treball de la Fundación Rodríguez varien en cada projecte, però aquest tipus de cooperació els permet identificar què funciona i quina falla. La mútua reciprocitat suposa propostes alternades, exigència bilateral, dret de veto a l'altre, en definitiva, un diàleg productiu. L'acció política en la cultura, com a virus que s'expandeix a través de la xarxa, no només està limitada pel vot sinó que és part del cohabitar diari, una pràctica activista quotidiana i domèstica per a la qual N i F necessiten d'un suplent.

En una habitació 3D on tots els elements són representats ortogonalment, i els núvols són plans, Natxo i Fito Rodríguez són dos ciutadans els avatars cibernètics dels quals dialoguen en la seva llar virtual. Dos individus replets de dubtes enfront del nou mitjà, a les seves regles i processos en el qual argumenten constantment les raons de la seva existència digital i de com aquesta afecta al seu entorn real donant voltes al quart. Una eina connectiva cedida pel col·lectiu Cibergolem per al seu ús i gaudi sociocultural. El mateix entorn en el qual conversen en el vídeo Hiperpolítica y Quintacolumnismo, encara que altres espais apareixen fugaçment, espais de diversió i reunió i la sempiterna televisió. El problema, en aquesta ocasió, és crear un robot que els deslliuri de les aparicions públiques un representant digital de la Fundación Rodríguez. Per a ser veritablement eficaç hauria de tenir les seves experiències i en la seva memòria els textos fonamentals sobrecybercultura, biopolítica col·laboracionisme, quintacolumnisme etc., un frankenstein (o mash up) que combinés les qualitats de tots dos. El problema del robot és que els seus defectes podrien estar en el seu programari rèplica dels seus creadors i, igual que ells, en una innata disposició a la independència, no només davant el mercat i les institucions sinó, també, davant els seus creadors. Es convertiria en un ens autònom que competiria contra els seus pares. Després del calentament cerebral N i F decideixen que és millor no construir-ho, aparèixer en públic i anar-se de canyes.