«La “pantalla blava de la mort” les sigles de la qual són B.S.o.D. (de l'anglès Blue Screen of Death) fa referència a la pantalla llançada pel sistema d'explotació d'alguns ordinadors, quan no poden recuperar-se d'un error o quan s'acosten al temut estat crític d'error fatal. El B.S.o.D. és també el senyal/codi visible d'una “parada d'urgència”. Aquest vídeo proposa la batalla d'un “últim viatge”. Tres pantalles (autèntiques protagonistes del film) representen i realitzen el curt trajecte que separa la imatge de la seva desaparició: la seva pantalla blava significa “absència de senyal”. El cel no és blau sense raó. El seu color és produït per una il·lusió òptica que ens permet escapar del negre. Una il·lusió que és el signe evident d'una amenaça. (B.S.o.D. pertany a una sèrie de films, instal·lacions i performances amb la qual Francisco Ruiz d'Infant intenta confrontar-se a una metafísica de les màquines en un temps sense frens).»

Nekane Aramburu, a Frágil (estados líquidos y materias volátiles en la deriva contemporánea)