Una trama conspiratoria plana sobre la inexplicable aparició d'un duro en 2010. La solució, un acte terrorista (però aquí no acaba la història).

«El meu mètode consisteix a assajar coses, advertir els errors i introduir les correccions». (Alberto González Vázquez)

Mitjançant fotografies en blanc i negre dels personatges, imatges d'arxiu dels referents i fragments de televisió per a les impressions de la conversa, Alberto González Vázquez dóna la volta a la realitat a partir de l'aparició d'una moneda inexplicable. El seu expert assessor aconsegueix desxifrar la peça com un dels antiquíssims duros, ja desapareguts, que s'utilitzaven en uns altres temps per a les transaccions. Una vegada localitzat l'origen de la paradoxa només cal destruir-lo. L'autor del sinistre resulta afectat, quan cobra consciència s'adona que no ha resolt res.

En 2002 es va concretar la retirada de la moneda imperant per a ser substituïda pels diferents formats de l'euro. Encara que encara es continuen transformant mentalment els comptes a pessetes, la moneda europea (ajudada per l'ascensió del valor adquisitiu) ha esborrat tot record del valor anterior. No només s'ha imposat una amnèsia sobre el que havien estat les pessetes i els seus duros, sinó que també sembla falsificat tot l'esdevingut en uns altres temps que ja formen part del mite. Les incoherències temporals li serveixen a l'autor per a explorar un factor d'estranyesa, que en aparèixer qualsevol petjada d'un passat abandonat aquesta pot provocar l'ensulsiada de tota una civilització, trastornant qualsevol present.

Alberto González Vázquez és un mestre localitzant esquerdes en els discursos polítics dominants per a deconstruir-los àcidament, subvertint l'ordre social establert. Qüestiona intuïtivament els conceptes aparentment indiscutibles, que formen la base i que els fan possibles. Els desmunta simbòlicament i els recombina dotant-los d'una estructura surreal que aconsegueix sintonitzar, a nivell irònic, amb l'espectador. Aquestes postil·les sobre la societat actual, encara que adoptin formes molt abstractes, no semblen totalment escindides del món real, aconsegueixen posar en dubte les organitzacions i les relacions de poder que determinen la vida quotidiana.