Missatge presidencial (de Ronald Reagan): «És la fi del món… de la moda». A partir d'una premissa empírica Alberto González Vázquez la reducció desproporcionada dels cicles del revival s'arribarà inexorablement a una paradoxa que portarà a la destrucció de la realitat. Per a evitar-la cal tallar en sec.

«Si les polles tinguessin sabor a caramel fa temps que la raça humana hauria desaparegut». (Alberto González Vázquez, Twitter, 27.09.2007; 10.06)

Utilitzant el discurs catastrofista que en l'actualitat apareix sistemàticament en sèries, pel·lícules i llibres a partir de l'anunci del dia 21 de desembre de 2012 com a data de la fi del món tal com es coneix (a causa d'una confluència de prediccions, entre elles ser l'última data datada en el calendari Maia) combinat amb Ronald Reagan, Alberto González Vázquez posa irònicament en evidència les estratègies mediàtiques de les polítiques de la por, o doctrina del xoc (segons Naomi Klein). El president icònic, i imatge pop, és l'encarregat d'anunciar la fi del món. Ajudat pel seu somriure impertorbable relata un sense fi de barbaritats que s'executaran per al bé comú. No és possible el perdó i salvació, només l'exterminació d'arrel.

A través del collage animat en flaix, una mescla de metratge televisiu rescatat (found footage), retallades de fotografies i desenvolupaments de dibuixos en moviment Alberto González Vázquez reconfigura sintèticament una pel·lícula de catàstrofes. La destrucció del món per la superficialitat de la realitat imperant. Advertiments portats fins a l'absurd que amaguen diverses realitats de la societat actual: la capacitat dels Estats Units per a decidir sobre el benestar mundial, la cada vegada major influència de l'estètica vàcua sobre la percepció de la realitat i l'ambigüitat de les solucions radicals. La caspa de les polítiques dominants que anuncien el desastre avançant-se al fet que ocorri, el terrorisme d'estat, són desmuntades fins al paroxisme per Alberto González Vázquez mitjançant un sarcasme que amaga una realitat que podria arribar a succeir, fins i tot que un president fos capaç de matar a la seva mare seguint el seu programa polític.