Negre i diferents flaixos d'imatges que sorgeixen puntualment. Un incident, una operació, nou segons de negre. La potencial ceguesa produeix pànic. La pertorbació efímera de la visió desplega un microunivers particular, manifestant-se i apagant-se en diferents moments. Els contrastos visuals, entre els lapses de tenebra, renoven els límits del coneixement personal.

«Vaig sentir un confús malestar, que vaig tractar d'atribuir a la rigidesa, i no a l'operació d'un narcòtic. Vaig tancar els ulls, els vaig obrir. Llavors vaig veure el Aleph.» (Jorge Luis Borges)

Narrat en primera persona, l'autora mostra una experiència aliena sobre la pèrdua de la visió deguda a una operació ocular. Guiades pel so de diferents sorolls, apareixen imatges efímeres de la foscor mentre es relaten les sensacions mitjançant text escrit en frases curtes. Davant la commoció d'una ceguesa potencial, encara que només sigui per embenar els ulls, brolla una por il·lògica i la impressió de ser enganyada o perseguida. Durant nou segons de pànic, en els quals es pensa que podrien ser permanents, l'autora condensa moments trivials. El que els ulls veuen és negre, la qual cosa la ment observa són flaixos. Un instant aclaparador en el qual es busca, més que mai, en la memòria, el primer que casualment passa pel seu cap aparellant-se amb la sensació física, exterioritzant una impotència davant les circumstàncies.

En cap moment queda clar en aquest vídeo si es tra- ta de la reconstrucció d'una experiència real, d'un accident o d'un somni. En el cas del somni aquesta experiència implicaria falta de coratge o greus problemes personals que impedeixen mirar a l'exterior, i la seva recuperació és un senyal que és possible postergar el problema. En el cas d'experiència soferta, aconsegueix captar un succés particular que amb els ulls aliens passaria inadvertit. Recapitulació, sempre parcial per la memòria, d'un conjunt de sensacions després d'una ceguesa temporal.