Artista visual i promotor cultural. Des de l’any 1986 es dedica a la docència a l'Escola Municipal de Belles Arts de Lleida (actual Escola d'Art Municipal Leandre Cristòfol), de la que fou director entre els anys 1995 i 2000.
Els seus treballs en el món de la creació artística incorporen diferents disciplines: pintura, dibuix, fotografia, vídeo, tecnologies digitals i música. Entre 1986 i 2000 participa en l'organització de les diferents edicions de les Beques Entrega que atorga la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Lleida als nous creadors; dirigeix la programació artística de la Galeria Periferiart i de les sales d'exposició municipals del Roser i Sant Joan, i duu a terme funcions de codirector de la Mostra de Cinema d'Animació de Lleida Animac.
Els seus treballs han rebut l'Ajut per a la creació artística i pensament contemporani de la Generalitat de Catalunya, i s’han presentat, ja sigui de manera individual o col·lectiva, en espais d’art, museus i galeries com ara el Centre d’Art La Panera de Lleida, Museu Abelló de Mollet del Vallès, la Fundació La Caixa, el Museu d’Art Jaume Morera de Lleida, el Centre de Lectura de Reus, la galeria Sebastià Petit o la Galeria 44 Art Contemporani de Barcelona. Les seves obres han estat presents en diferents fires i festivals: ARCO, Videoformes, New York International Independent Film and Video Festival, Split International Festival of New Film, Signes de Nuit, LOOP Festival, Instantes de Paisaje CDAN, Athens Digital Arts Festival, Hamaca – Museo Reina Sofía 2015, o Madatac 07, entre altres. L’any 1985 obté el segon premi en el XXIV Premi Internacional de dibuix Joan Miró amb l’obra Variacions sobre una estètica racional (1984) i el 2008 l’audiovisual Monday to Friday (2008) guanya el Premi Vasudha al millor curt sobre medi ambient a l’International Film Festival of India-Goa.
https://albertbayona.com/
Albert Bayona inicia la seva trajectòria a mitjans dels anys vuitanta incorporant en els seus treballs diferents disciplines artístiques: pintura, dibuix, fotografia, vídeo, tecnologies digitals i música. Una interdisciplinarietat que es manifesta també en els treballs més recents. Si a Variacions sobre una estètica racional (1984) combinava a partir d’un mètode numèric i alfabètic dibuix i música; a Monday to Friday ha concebut, juntament amb Nèstor Bayona, una peça musical que dialoga i potencia els discurs visual del vídeo. Per altra banda, a nivell conceptual, es fàcil resseguir en treballs anteriors un interès pel paisatge, el territori i la seva transformació. Així, a l’exposició Material didáctico para gabinetes escolares (El Roser, Lleida, 1994), va recuperar petites il·lustracions de caràcter tècnic-científic del món rural en vies d’industrialització de finals del 1800. Més endavant, amb la sèrie d’imatges digitals 21º (2004) ens enfrontava a diferents paisatges subtilment modificats amb una trama que provocava un distanciament i en transformava la seva la percepció.
Amb Monday to Friday, ha filmat i construït digitalment (píxel a píxel) una obra audiovisual que aborda diferents paisatges transformats per l’acció de l’home, que al seu torn son alterats pel propi artista mitjançant elements aliens, recreats amb tècniques digitals i que incrementen la incoherència i el soroll visual d’unes escenes filmades en entorns degradats. Espais que l’artista ha buscat premeditadament a fi i efecte de genera certa incomoditat enfront una quotidianitat que hem assumit sense cap mena d’oposició o crítica. Són cinc històries que s’unifiquen a partir del tema del paisatge i el desenllaç que el deconstrueix. Alhora, les cinc narracions audiovisuals, d’una manera irònica, són ubicades temporalment en els cinc dies feiners de la setmana.
Darrerament en treballs com el projecte Movies, on l'autor recull elements de metratge, preses falses i material no utilitzat que es guarda per a futures produccions procedents d’arxius d’Internet sota llicència CC., els utilitza amb una clara voluntat de reciclar els arxius, deixant pales la voluntat de no contribuir a produir més imatges donat l'excés de material digital que pul·lula constantment contaminat els mitjans, s'ha d'afegir un nou sentit de l'humor en el treball Cosmonaut que utilitza la realitat i la ficció trencant amb els canons tradicionals donant-li un caràcter "gamberro" deslligat de prejudicis, a l'hora que ironitza de la mateixa font que beu, els treballs digitals.
