Equip format en 1992 per Hellena Cabello i Ana Carceller (París, 1963 / Madrid, 1964). Viuen i treballen a Madrid. Actualment són professores en la Facultat de Belles arts de Conca, UCLM, Espanya.
Cabello/Carceller inicien la seva col·laboració a principis dels noranta i des de llavors desenvolupen un treball interdisciplinari que utilitza diferents mitjans d'expressió –instal·lació, performance, vídeo, escriptura, dibuix...– amb la intenció d'interrogar les maneres de representació hegemònics en les pràctiques visuals i proposar alternatives crítiques. Partint d'un enfocament conceptual, políticament compromès, usen estratègies com l'apropiació, la performance o el relat de ficció per qüestionar les narratives modernistes que ignoren a les minories polítiques mentre fingeixen recurrentment acudir a elles.
En un intent per desvetllar aquestes contradiccions, busquen col·laboradors externs, normalment amateurs, encara que ocasionalment també professionals, per confrontar-los amb situacions o textos estranys o dislocats –que podrien qualificar-se com queer–. Aïllats i fora de context, aquests protagonistes experimenten un desajustament creat al voltant seu, un dislocament que és potenciat per la narració i les estructures narratives en les quals aquesta es recolza, i que contribueix freqüentment a activar o expandir els significats establerts. Aquests projectes col·laboratius subratllen la importància de construir o reescriure les poètiques col·lectives des de posicions divergents, recordant la necessitat d'estudiar les experiències intersticiales i alternatives, revisant les polítiques sexuals i de gènere, aplicades fins i tot a l'espai i el disseny arquitectònic, i de qüestionar les narratives propagandístiques de les ficcions cinematogràfiques més convencionals a través de les quals es promocionen les polítiques neoliberals i les seves maneres de relació social.
El seu treball ha estat inclòs en Art and Queer Culture, una revisió històrica publicada per Phaidon Press i escrita per Catherine Lord i Richard Meyer. També ha estat analitzat per Judith Halberstam en The Queer Art of Failure, publicat en Duke University Press, així com en el pròleg de la versió espanyola de Female Masculinity (Masculinitat femenina) de la mateixa autora.
Algunes exposicions col·lectives: Els Subjectes, Pavelló espanyol en la 56 Biennal de Venècia, Itàlia - Global Feminisms, Brooklyn Museum, New York i Davis Museum, Wellesley College, Massachusetts, EUA - Fiction and Reality, MMOMA, Moscu Museum of Modern Art, Moscou - BB4 Bucharest Biennale: On Producing Possibilities, Bucarest, Romania – Biennal Llatinoamericana d'Arts Visuals, Curitiba, Brasil – re.act feminism. A Performing Arxivi, Akademie der Künste, Berlín, i itineràncies - Noves Històries. A New View of Spanish Photography and Video, Stenersen Museum, Oslo, Noruega / Kuntsi Museum of Modern Art, Vaasa, Finlàndia / Kulturhuset, Stockholm, Suècia / Royal Library, Dinamarca – Genealogies Feministes, MUSAC, León (Espanya) – The Screen Eye or The New Image, Casino Luxembourg, Luxemburg – Cooling Out, Lewis Glucksman Gallery, Cork, Irlanda, En todas partes, CGAC, Santiago de Compostel·la (Espanya).
Exposicions individuals recents: Lost in Transition _un poema performativo, IVAM, València - Borrador para una exposición sin título, MARCO de Vigo - Rapear Filosofia: Foucault, Sontag, Butler, Mbembe, Galeria Elba Benítez, Madrid - MicroPolíticas, MicroPoéticas, Sala La Patriòtica/CCEBA Buenos Aires, Argentina - Off Escena; Si yo fuera..., Obert X Obres, Matadero Madrid, Espanya - Arxivo: Drag Models, Galeria Joan Prats, Barcelona i CAAM, Las Palmas de Gran Canaria, Espanya - Suite Rivolta, Galeria Elba Benítez, Madrid, Espanya o A/O (Caso Gespes), CAAC Sevilla, Espanya.
Formem l'equip Cabello/Carceller a principis dels noranta amb la finalitat de proporcionar un marc de diàleg i debat a preocupacions artístiques comunes. Els nostres projectes empren vídeo, fotografia, escriptura, dibuix, so o creació d'ambients per traslladar als usuaris a un entorn que qüestioni les maneres de representació hegemònics, oferint alternatives crítiques. Des d'aquesta perspectiva hem desenvolupat línies de treball fragmentàries i multidisciplinaris, obertes a la construcció de situacions que escapin a les definicions fàcils sense fugir del conflicte.
Com a part d'aquest treball hem iniciat una recerca que recorre els aspectes més contradictoris de la masculinitat i que ajuda a deconstruir el model de bellesa exportat per Hollywood, un model que ha seduït a moltes altres societats. El nostre projecte s'apropia d'estereotips que intervenen en la construcció d'aquesta masculinitat global. Per a això ens centrem en exemples procedents del cinema, al que considerem una de les escoles de maneres de comportament més importants de la nostra cultura, dins de la qual actua com a pantalla i mirall en els quals observar i veure's reflectits. En aquests treballs intentem desvetllar alguns mecanismes de construcció de la identitat que s'utilitzen en aquesta “escola” i qüestionar la seva inalterabilitat proposant el reconeixement del masculí com a existent anés d'un cos concret.
La trilogia composta per Casting: James Dean (Rebelde sin causa), Ejercicios de poder i After Apocalypse: Now Martin Sheen (The Soldier) aprofundeix en aquestes idees a través de quatre pel·lícules. En Casting: James Dean (Rebelde sin causa) 16 dones representen una escena clau de la pel·lícula Rebel sense causa. Després d'acudir a una convocatòria oberta de càsting, les protagonistes van acceptar interpretar a James Dean, reproduint un dels estereotips de “comportament masculí” més imitats. A través de la recreació d'algunes de les escenes més significatives de les pel·lícules “La lista de Schindler” i “El apartamento”, el vídeo Ejercicios de poder, protagonitzat per dues dones, intèrprets amateur, explora les dinàmiques de poder i subordinació implícites després de les estructures de gènere presents en les societats capitalistes. Filmat en una fàbrica de tabac abandonada, el projecte analitza la posada en escena de la conducta masculina en un entorn laboral. Finalment, After Apocalypse Now deconstruye la figura del anti-heroi, ara interpretat per una dona filipina, i ho situa en l'escenari original de la pel·lícula, recorrent les problemàtiques i contradiccions dels processos identitaris en una època post-colonial.
L'experiència dels cossos es desenvolupa en escenaris també globalitzats, no llocs que operen transculturalment com a refugi de conductes antinormatives. Les piscines buides de la sèrie Sense títol (Utopia) proposen una contrapartida intrigant a l'alegre Califòrnia de David Hockney, mostrant-se en un moment visualment més proper a l'abatiment dels anys post-sida. En Alguna parte, les discoteques desallotjades després de la festa ofereixen la possibilitat d'habitar críticament uns espais atractivament desolats. Ambdues sèries van ser desenvolupades a Madrid i sotmeten el nostre entorn més proper a l'escrutini d'una mirada errònia, fora de temps i lloc, en aparença inadequada.
