Carme Nogueira (Vigo, 1970) és artista multidisciplinària i investigadora. Ha treballat sobre els processos de subjetivació i la funció normalitzadora dels espais a través de la fotografia, el vídeo i la instal·lació. Als seus darrers treballs aquesta problemàtica es materialitza en una sèrie de processos de recerca i accions per a l'espai públic. A partir d'aquestes accions i recerques i amb l'ajuda d'objectes creats específicament per a cada projecte, provoca situacions que activen l'espectador transformant-lo en col·laborador. D'aquesta manera proposa generar altres narratives, activar arxius o alterar indrets. Al llarg de la seva trajectòria també s'ha dedicat a explorar, des d'una perspectiva crítica del cos, el concepte d'identitat i intimitat domèstica respecte a la seva posició de gènere.
Llicenciada en Belles arts per la Universitat de Salamanca i Doctora per la Universitat de Vigo, ha estat professora associada i investigadora de la mateixa universitat i becada en la Hochschule del Künst, Berlín. Va ser part fundadora de la revista "Fe” (1995-1999). Ha realitzat diverses estades i residències: en 2009 Het Wilde Weten (Rótterdam) i al costat de Dieuwertje Komen en Second room (Brussel·les); en 2010 en Program (Berlín) amb el suport de la Beca de la Fundación Marcelino, en 2017 una residència per convocatòria en Bulegoa z/b i en 2021 a León Guanajuato (Mèxic) dins del programa CHARCO amb el suport del programa de residències REGA 21.
És autora de l'estudi "La representació com a posada en escena: per a una teoria de la mirada" (Alfons el Magnanim, Ed. València, 2001), sobre la confluència entre l'art i l'espectador en l'art contemporani. En aquesta línia, és autora de conferències i articles com "Els altres espectadors. Identitats multiculturals" (Univ. Vigo 1998), "La representació posada en escena: contextos" (Desacuerdos. Mutaciones del feminismo: genealogías y prácticas artísticas, Arteleku, Sant Sebastià, abril 2005), el blog "llocs de transició" per a zehar 62 (Arteleku), 2008, la seva participació en el taller “Capital y territorio. ¿la construcción de un sueño?!” UNIA, Sevilla, octubre 2009 o "revisitant Tenerife", dins del cicle "Las Formas del hacer, el hacer de las formas" (MNCARS comissariat per Tamara Díaz Bringas, 2021), entre d'altres.
En aquesta línia, alguns dels seus projectes específics han dialogat amb les formes de construcció audiovisual, especialment amb la idea de document i documental. Exemple d'això són els projectes: Porteños (Museo Naval de Valparaíso, Chile, 2010: in(ter)venciones, organitzat per Seacex); Citoyenneté I i II (Montehermoso, Vitòria-Gasteiz, 2012 gràcies a una beca Montehermoso i Pavillon Vendôme, París, 2014); Leith Walk (Interview room 11, Edinburgh, 2017); Pinofranqueado por los niños (Cáceres Abierto, Pinofranqueado i Càceres, 2019); Vida Hurdana (2015-2016, diferents presentacions), Voguing, projecte audiovisual dins de la pel·lícula col·lectiva "Visións" comissariada per Xisela Franco i produïda per Beli Martínez i Tenerife dins de l'exposició "El salze veu la imatge de la garsa de cap", comissariada per Catalina Lozano (TEA, Tenerife, 2020) entre d'altres.
Ha participat en exposicions com a "Vida Gallega", comissariada per Tamara Díaz Bringas (CentroCentro, Madrid, 2018); "Noticias Ordinarias del Norte", comissariat per Lola Hinojosa (Nou Baztán, Madrid, 2018); "A propósito de Alvão", en col·laboració amb galeria Kubik (Porto, 2017); "Wunderkammer Ebensee" per al Festival der Regionen, (Ebensee, Àustria, 2015); Motion /Labour /Machinery.” comissariat per Manuel Segade en col·laboració amb Mariette Dölle i Jesse van Oosten, (TENT, Rotterdam, 2015–2016); "EL Contrato", comissariada per Bulegoa z/b (Alhóndiga Bilbao 2014-2015); "Una máquina desea instrucciones como un jardín desea disciplina", comissariada per Catalina Lozano (Alhóndiga Bilbao i MARCO Vigo 2014); "La Ciudad después de los aplausos", comissariada per Manuel Segade (Pavillon Vendôme, Centri dárt Contemporain de la Ville de Clichy, París 2014); "Shrinking Cities", comissariada per Ana González Chouciño (Edimburg, 2013); "Castillete, retablo minero", comissariat per Leire Vergara (Laboratori 987 MUSAC, León 2012); "Itineraris", Fundació Botí, Santander 2012; Intervenció específica en la sinagoga del trànsit, organitza AC/E i comissariat per Jorge Díez (Museu Sefardita, Toledo 2011-2012); "El momento es ahora", Galeria Moriarty, Madrid 2011; "Rotterdamweg Het Wilde Weten", Rótterdam 2009; "RAIR", Antic Fotomuseum, Rótterdam 2009 o "Próspera", comissariat per Iñaki Martínez (Institut Cervantes de Pequín i Marco de Vigo, 2007_2008), entre altres.
Entre els seus dispositius de sala—concepcions espacials i museogràfiques específiques per a exposicions— poden destacar-se aquells realitzats per a les mostres "Espacio doble" juntament amb Apolonija Sustersic (CGAC, Santiago de Compostel·la, 2007); "¡Aquí y ahora!" de Erreakzioa-Reacció (Sala Rekalde, Bilbao, 2008); "Archivacción" (Biennal de Pontevedra, 2010); "Anarchivo sida" (Tabakalera, Donosti, 2016 i Centre Conde Duque, Madrid 2017) i "Voces que caminan" comissariada per Gabriel Villota i Leyre Goikoetxea (Fundació Cerezales, León, 2022). Així mateix, ha realitzat docuaccions com a part del col·lectiu Contenidor de Feminismes arxiu mòbil per a l'espai públic (Casa-Museu Emilia Bazán, Coruña i Villagarcía, Alhóndiga Bilbao, Musac León i MNCARS Madrid entre 2009-2014) i ha desenvolupat el projecte Brieven uit Spanje (Stedelijk Museum Breda, Breda, 2020) juntament amb Elena Prado, en el qual va treballar sobre la memòria conservada, o no, en els arxius de Breda de la migració espanyola. Ha treballat amb les galeries Adhoc (Vigo, 1995-2015) i Kubik (Porto, 2013-2022).
