Carolina Astudillo Muñoz (Santiago de Xile) és realitzadora, periodista, investigadora i docent. Es diplomada en Estudis de Cinema per la Universitat Catòlica de Xile i Màster en Documental Creatiu per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha desenvolupat el seu treball en la recerca, la creació documental i l'escriptura, tenint com a eix articulador a les dones i la memòria històrica. Els seus treballs oscil·len entre el cinema experimental i el documental.

Les seves pel·lícules s'han exhibit a museus i institucions educatives com el Jeu de Paume, Tabakalera, Museu d’Història de Catalunya, Université Paris-Sorbonne; Université de Franche-Comté; Université de Bourgogne; Aix-Marseille Université; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Salamanca (CEISAL); Universitat Pompeu Fabra; Universitat del País Basc (TyF); Tecnocampus; Universitat de Xile; USACH i Diego Portales.

Els seus documentals De monstruos y faldas (2008), Lo indecible (2012), El deseo de la civilización: Notas para El gran vuelo (2014), Un paseo por New York Harbor (2019) i Naturaleza muerta (2020) han estat premiats i exhibits en festivals nacionals i internacionals.

El seu primer llargmetratge El gran vol (2014) s'ha projectat en diversos festivals, mostres i universitats. Va obtenir la Biznaga de Plata al Millor Documental en el Festival de Màlaga (2015); el premi Feroç Porta Fosca al Millor Documental, atorgat per l'Associació d'Informadors Cinematogràfics d'Espanya (AICE); els premis al Millor Mediometraje Documental a Abastos; Millor Muntatge en Sole Luna Doc Film Festival i; Millor Documental a Som Cinema. Per aquesta obra, la directora va ser triada Millor Realitzadora per l'Associació de Dones Cineastes i de Mitjans Audiovisuals (CIM).

El seu segon llargmetratge Ainhoa, yo no soy esa (2018), novament va obtenir la Biznaga de Plata al Millor Documental en el Festival de Màlaga (2018), el Gran Premi del Jurat en Escales Documentaires (2018) i el premi al Millor So i Esment Especial del Jurat en DocumentaMadrid (2018).

El seu tercer llargmetratge Canción a una dama en la sombra (2022) es va estrenar en el Festival de Màlaga (2022) i ha començat un recorregut per diversos festivals.

Dins l'àmbit docent imparteix cursos, seminaris i masterclasses a l'Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, Universitat de Santiago (Xile), Universitat Pontifícia Bolivariana (Colòmbia), Universitat Xilè-Britànica de Cultura (Xile) i a les escoles de Cinema ESCAC, ECIB, Màster Lav, La Casa del Cinema i LENS (Espanya). Des de 2016 és membre de l'Acadèmia d'Arts i de les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya (AACCE). També pertany a DOCMA i Dons Visuals.

Retrat de l'artista: Albert Masferrer.