Cecilia Barriga (Concepción, Chile, 1957) és directora, guionista i productora audiovisual. Fugint de la dictadura, va deixar el seu país amb dinou anys per estudiar a Madrid. L’any 1985 es va llicenciar en Imatge i So a la Universitat Complutense. Més tard, va continuar la seva formació en altres països: el 1994 va realitzar un curs de documental a l’Escola Internacional de Cinema i Televisió de l’Havana; entre 1995 i 1996, es va instal·lar a Nova York per estudiar escriptura de guió i videocreació a la Universitat de Columbia. De retorn a Espanya, ha realitzat nombrosos documentals i reportatges de televisió, sense deixar de banda el terreny de la ficció.
La seva obra indaga en els feminismes, les lluites socials amb Xile com a referent, el devenir de la violència contra les dones, les persones migrants i els col·lectius LGTBI+. També ha seguit de prop el procés de moviments ciutadans com el 15M a Espanya, Occupy Wall Street als Estats Units i les protestes estudiantils a Xile. Fascinada per la matèria original dels arxius audiovisuals i per la captura en petit format com a llenguatge, la seva mirada capta tant l’espai íntim i solitari d’una persona com la performativitat espontània de les multituds. Utilitza diversos formats, com la videocreació, el cinema de no-ficció, el documental, la performance, etc.
Els seus treballs s’han exhibit internacionalment en museus d’art contemporani, canals de televisió, festivals i sales de cinema. Entre ells destaquen: MOMA (Nova York), Nikolaj Art Gallery (Copenhaguen), Centro Andaluz de Arte Contemporáneo (Sevilla), Sala Rekalde (Bilbao), Bildmuseet Umeå University (Suècia), Centro de Arte Museo Reina Sofía (Madrid), MUSAC (Lleó), Koldo Mitxelena Kulturunea (Sant Sebastià) i Van Abbemuseum (Eindhoven), Museo Nacional del Romancicismo, Museo Nacional de Bellas Artes de Santiago de Chile, entre d’altres. Cecilia Barriga i Claudia Lorenz treballen juntes des de 2006 amb la realització de dos curtmetratges, Im Fluss i El día del euro (2007). També amb el col·lectiu Ayllu en el díptic EYÉ i ONILÉ (2025).
