Concha Barquero i Alejandro Alvarado (Màlaga, 1975) són cineastes i investigadors. Des de principis de la dècada dels 2000 formen un tàndem creatiu que opera des d'Andalusia. Al llarg de la seva trajectòria han explorat les possibilitats de diferents mitjans, com la televisió cultural o el documental de creació, en el qual s'han especialitzat. Les seves pel·lícules es qüestionen sobre temes com l'absència, la memòria, la història, la política. L'ús del material d'arxiu, propi i aliè, és un dels seus principals camps d'experimentació. Les seves obres han estat programades i premiades en festivals (Mar de Plata, DocLisboa, É tudo Verdade, EMAF, Documenta Madrid, Zinebi, Punto de Vista, FICX) i centres d'art de prestigi internacional (Kunstmuseum Bonn, MNCARS, CCCB, Arteleku).

La seva primera pel·lícula, el llargmetratge Pepe el andaluz (2012), aborda una història familiar per a parlar de ferides, secrets i amor. Des de 2010 duen a terme una recerca acadèmica i cinematogràfica sobre l'obra del cineasta Fernando Ruiz Vergara, director del documental Rocío, censurat judicialment en plena democràcia. Fruit d'aquesta recerca són el curtmetratge Descartes (2021) i la pel·lícula Caja de Resistencia (2024), una fabulació sobre els projectes inacabats del cineasta.