Eduard Resbier neix a Barcelona el 1968. Amb un instint precoç cap a la pintura, va ser desenvolupant el seu talent autodidacta mentre cursava en Belles arts, va acabar la llicenciatura i es va emancipar de qualsevol prejudici pintant abstraccions i quadres figuratius.
Relacionats per la mateixa ambició de domini expressiu de l'espai, de l'atmosfera que els impregna, de la llum que els defineix, els seus quadres i dibuixos són des de llavors excel·lents obres d'art. Eduard Resbier gaudeix i pateix el món en el qual viu, fa fotos i vídeos, compon música, escriu i pinta serenament, encara que pensi amb ràbia. La seva obra videogràfica significa una tirada de totalitat, són obres pictòriques i musicals alhora. Així com els seus quadres aconsegueixen 'capturar el temps en expansió', en les seves peces audiovisuals abunden desdoblaments i superposicions temporals.
Les obres de Resbier compten amb una llarga trajectòria i estan representades en nombroses institucions i col·leccions, com el Centre d'Art Caixa de Burgos, La Caixa, Fundació Coca Cola o Marugame Hirai Museum.
L'obra d'Eduard Resbier es compon de tres forces coalescents en constant tensió, en diàleg, en estat de producció: la Pintura, el So, i el Vídeo. Cadascuna d'elles sembla conformar la forma del que a l'altra sembla faltar-li, com un element de suplement, cadascuna treballa secretament en la formació de l'altra, inestablement, com mitjançant la potència d'un atzar constructiu.
So, imatge, realitat, simulació, s'entrecreuen, es mestizan, en una línia temporal on el temps congelat de la pintura és penetrat per la continuïtat indeterminada, caòtica, de les imatges en moviment, pel temps de la vivència. Aquí, vídeo i so, imatge i música esdevenen sense inici ni final, la seva constant esdevenir és una indeterminabilitat que fa fallida la simetria de la Pintura. Aquí és on l'obra es constitueix en Cosmologia, un ambient imprevisible que genera, en diferents instants indiferents moments, estades, circumstàncies, un predicat de l'oportunitat de creació en l'univers immaterial de l'esdevenir.
Luís Guerra
