Juan Alfonso Zapata (República Dominicana, 1974) és cineasta documental, fotògraf i arquitecte. Interessat en la transformació de l’entorn natural i urbà, treballa com el paisatge és alhora condicionant i escenari que revela dinàmiques culturals i econòmiques de les comunitats que l’habiten.

Explora temes d’explotació i habitatge en comunitats de plantacions de canya de sucre i enclavaments hotelers a la República Dominicana –documental Mal de Caña (2021), estrenat al festival Full Frame i guanyador del Prix de Média a millor documental al Festival Nouveaux Regards de Guadalupe–, així com el vincle amb els relats vernacles i mitològics en territoris marcats per la migració –documental El oro de Baitoa (2023), exposat al Museu Bellapart de Santo Domingo. El projecte Al_Caribe (2005), una investigació com a part del grup SUPERSUDACA, va rebre el premi a la millor participació a la Biennal d’Arquitectura de Rotterdam.

Amb un màster en Arquitectura pel Berlage Institute de Rotterdam, exerceix com a professor i conferenciant en institucions d’Amèrica Llatina, Àsia i Europa. Els seus projectes abasten des de la recerca i la creació audiovisual fins al disseny i planificació d’esdeveniments culturals. La seva obra ha estat exposada a la Galeria Nacional de Belles Arts de Santo Domingo, el Museu d’Història de Barcelona, el Haus der Kulturen der Welt de Berlín i el Kunstinstituut Melly, entre d’altres. Ha estat reconegut amb diversos premis i beques, com la de la Graham Foundation for Advanced Studies in the Fine Arts, preseleccionat dues vegades pel Premi d’Art Eduardo León Jimenes i ha realitzat una residència de recerca i producció a Casa Planas, a Mallorca.