Luis Sánchez de Lamadrid (Madrid, 1964). Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Complutense de Madrid en 1987. L'any 1988 forma amb Francisco Utray l'equip Utray-Lamadrid.

Utray-Lamadrid és un equip creatiu que va iniciar la seva trajectòria artística en 1998 amb la presentació de la seva videoinstalació Vicios Privados, Beneficios Públicos a la fira d'art contemporani de Madrid ARCO98 (VideoArco98). En 1989, es trasllada a la Kunstakademie de Düsseldorf i a l'entorn de la classe de Nam June Paik realitzen dos videos: Punto en Boca i Experiencia vital concentrada. Dos anys més tard, Utray-Lamadrid participen en la prestigiosa Muestra de Arte Joven de 1991. En aquest mateix any, produeixen dos dels seus vídeos més innovadors: els videoretrats Panes y Azotes i Passé Parfait. Posteriorment, en 1992 se li concedeix el Primer Premio de Vídeo Arte Madrid Capital Cultural pel vídeo de dansa Siete Montañas y Siete Ríos. En 1993, després d'una estada en la Schloss Solitude de Stutgaart finalitza Eifrigies Nichtstun, vídeo pseudo-documental que combina imatges de miners i treballadors metal·lúrgics amb referències literàries a la doble condició, sagrada i profana, del treball físic.

Entre 1994 i 2004, treballa com a realitzador en Canal Plus i Canal Satèl·lit Digital en autopromoció, programes especials, Canal C i Magazine. A partir del 2004 treballa com a dissenyador gràfic i webmaster al mateix temps que prossegueix la seva labor artística en el camp del vídeo art, amb obres com Lo, Realidad desnuda i Tio Pepe .