Marcel·lí Antúnez Roca (Moià,1959) és internacionalment conegut per les seves performances mecatròniques i per les seves instal·lacions robòtiques. Des dels anys vuitanta el treball de Antúnez s'ha caracteritzat per l'interès del perquè dels desitjos de l'home. Primer des de la performance tribal amb La Fura dels Baus i més tard en solitari a través d'un tipus d'obres que proposen sistemes complexos i que sovint es converteixen en híbrids sense categoria. Est és, potser, un dels motius pels quals Marcel·lí Antúnez Roca resulta un artista de difícil classificació. La incorporació i perversió d'elements tècnics i científics i la seva interpretació a través de particulars prototips doten a l'obra de Marcel·lí, des d'inicis dels anys noranta, d'una renovada cosmogonia sobre temes com l'afecte, la identitat, l'escatologia, o la mort. Conceptes que adquireixen en la seva obra una dimensió irònica i humana que provoquen una espontània reacció de l'espectador.
Des d'inicis dels anys noranta combina elements com Parazitebots (Robots de control corporal), Sistematurgy (narració interactiva amb ordinadors) i Dreskeleton (interfície corporal en forma de vestit exoesquelètic). Hi ha una utilització de materials biològics en la robòtica en JOAN L’HOME DE CARN (1992); el control telemàtic per part de l'espectador d'un cos aliè en la performance EPIZOO (1994); l'expansió del moviment corporal amb dreskeletons (interfícies exoesqueléticas) utilitzades en les performances AFÀSIA (1998) i POL (2002); la coreografia involuntària amb el parazitebot RÈQUIEM (1999) i les transformacions microbiològiques en RINODIGESTIÓ (1987) i AGAR (1999). A meitat dels anys noranta el seu performance EPIZOO va causar gran baluern en l'escena artística internacional. Per primera vegada l'acció corporal del performer estava sota el control de l'espectador. En aquesta i a través d'un videojoc el públic interactua amb el bodybot que vesteix Antúnez, movent-li les natges, els pectorals, la boca, el nas i les orelles. L'obra pretén transmetre una paradoxa on conviuen la inerta virtualitat i la vulnerabilitat física. Actualment està treballant en l'obra d'art espacial i les seves conseqüències utòpiques en TRANSPERMIA.
Va ser fundador de La Fura dels Baus, col·lectiu del que va formar part com a coordinador artístic, músic i actuant, des de 1979 fins a 1989, amb aquest grup va presentar les macro-performances ACCIONS (1984), SUZ/O/SUZ (1985) i TIER MON (1988). I també va participar des de la seva fundació, en 1985, fins al seu terme, en 1992, en el col·lectiu ELS RINOS. El treball de Antúnez s'ha presentat en espais internacionals com La Fundació Telefònica de Madrid, el P.A. de C. de Milano, el Lieu Unique de Nantes, l'I.C.A. de Londres, la SOU Kapelica Ljubljana, el Sopar Contemporani de Rio de Janeiro, el MACBA de Barcelona, el DOM Cultural Center Moscou o el DAF de Tòquio, entre uns altres. Els seus performances en els Festivals Internacionals EMAF Osnabruc Alemanya, Muu Intervé festival Hèlsinki, Noveaux Cinéma Noveaux Médias Mont-real, DEAF Rótterdam, Spiel.Art Munich, Ars Electronica de Linz o en el Performing Arts de Seül Corea, entre uns altres.
El treball de Antúnez està recollit en les següents publicacions: Il Corpo Postorganico de Teresa Macrì publicat per Costa&Nolan Milano, Bodi Art And Performance de Lea Vergine publicat per Skira London, Marcel·lí Antúnez Roca performances, Objectes i Dibuixos de Claudia Giannetti publicat per MECAD Barcelona i el catàleg Epifanía publicat per Fundació Telefònica, Madrid, entre uns altres.
Antúnez també ha rebut els següents premis i distincions: Primer premi en el Festival Etrange Paris 1994, Best New Media Noveaux Cinéma Nouveaux Médias Mont-real 1999, Premi Max a New Theater Espanya 2001, Premi FAD 2001 Barcelona i ha estat Esment d’Honor a Prix Ars Electronica 2003, Premi Ciutat de Barcelona en l'apartat multimèdia en 2004.
