Maria Llopis (València 1975) és escriptora, artista, activista i feminista. Desenvolupa una visió alternativa pròpia de la identitat sexual i de gènere sempre partint d'un fort posicionament polític en el qual desconstrueix el subjecte sexual per, així, elaborar un discurs sobre el feminisme pro sex o el transfeminisme. La seva obra versa sobre maternitat i sexualitat, sobre orgasme i violència, sobre la performativitat de gènere, sobre la violència sexual, sobre el sexe virtual, sobre les maternitats subversives, sobre els parts orgàsmics. Però abans de res, el treball de Maria Llopis situa la sexualitat/intimitat com a poderosa força de creació i com a arma política necessària per a qüestionar la societat en la qual vivim.

El seu treball ha format part de nombroses exposicions i festivals d'art com ara la Trobada Internacional Feminista a Madrid (2023), l'exposició Maternar al MUAC Museu Universitari d'Art Contemporani de Mèxic (2022), Feminismes! Coreografies del génere en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona CCCB (2019-20), The Art of Reproduction in St Polten, Àustria (2019), Genealogies feministes en l'art espanyol: 1960-2010 al Museu d'Art Contemporani de Castella i Lleó MUSAC (2013) o el Festival Panorama a Rio de Janeiro (2011). Des del 2004 fins a 2007 va formar part activa del col·lectiu artístic multidisciplinari Girlswholikeporno. 

L'obra de Llopis forma part del Patrimoni Artístic Valencià (Consorci de Museus de la Generalitat Valenciana). Ha publicat els llibres El postporno era això (Melusina 2010), Maternitats Subversives (Txalaparta 2015) i La revolució de les cures (Txalaparta 2021).