María Rosa Aránega (Almeria, 1995) investiga les interseccions entre memòria, política, violència estructural i justícia social, amb un enfocament en la dictadura franquista i la seva transmissió transgeneracional. La seva pràctica artística activa l’arxiu —oficial, íntim o marginal— per reconfigurar narratives i construir espais on el passat insisteix en el present. Explora allò visual i allò oral com a territoris de disputa. La seva obra treballa la cruïlla entre l’intim i l’estructural, el personal i el col·lectiu, partint d’una memòria situada que desplaça els relats dominants i activa altres temporalitats.

La metodologia que empra María Rosa Aránega s’articula mitjançant la fabulació crítica i la memòria creuada, entesa com a eina d’alteració, encreuament actiu de relats i deslocalització. Més que comparar contextos, genera espais de ressonància i alteritat on diferents memòries s’intersequen i permeten noves formes de lectura i reparació.

La seva obra ha estat exposada a institucions com l’Institut de les Dones, el San Telmo Museoa, el Centre del Carme, el Centro Federico García Lorca, el Centro Conde Duque, el CAF o Modus Operandi. Ha estat seleccionada en residències i beques com Iniciarte, VEGAP, FACBA, BITE of Arte, Fundación Gala, C3A o la Residencia de Estudiantes.