Miguel Ángel Delgado és Llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Complutense de Madrid. Continua la seva formació amb una beca a París on treballa amb l'artista Alberto García-Alix. Col·laborador d'Estudi Joaquín Gallego en el disseny i realització de projectes audiovisuals. En aquest marc destaca la direcció artística del departament audiovisual del Cercle de Belles arts de Madrid amb projectes com la direcció artística del documental Bonifacio, la cicatriu interior; El Quixot en imatges X lectura del Quixot, disseny d'espais audiovisuals per a l'exposició Miralls en la boira de Basilio Martín Patino. Així com les exposicions d'Alberto García-Alix, Chuck Close, Eugene Smith, Art Africà Contemporani o Pintors de Atzlán, per a Fundació La Caixa, Museu Nacional Centre d'Art Regna Sofia, Comunitat de Madrid i La Casa Encendida.
Com a realitzador ha col·laborat amb l'artista Alberto García-Alix en l'obra documental D'on no es torna, estrenada en l'el Museu Nacional Reina Sofia. Ha participat al programa DeMon, li MonDe à l’envers de l'Ambaixada de França a Espanya, amb el projecte Ciutats en Abisme, en col·laboració amb l'escriptor Antonin Potoski. Ha obtingut la subvenció a desenvolupament de guió de la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa amb un projecte de coproducció franc-espanyola. El seu treball s'ha pogut veure en 143 Delícias, Centre d'Art Dos de Mayo, el cicle de projeccions Amalgama i forma part de la distribuïdora de videoart Hamaca. Actualment és artista resident del programa de beques internacionals d'Hangar-AECID, amb una residència pel Seoul Art Space Geumcheon a Corea i dirigeix el projecte Arquitectura i Resistència (http://www.arquitecturayresistencia.com) en col·laboració amb l'artista Nicolás Combarro, una proposta oberta a la participació de diferents artistes, presentada en el Centre Cultural d'Espanya a Mèxic. Entre els tallers i seminaris en els quals ha participat destaca l'impartit per Pedro Costa a la Casa Encendida.
El treball documental de Miguel Ángel Delgado, en les sèries video-emplaçaments i el temps animal, pren el tema del temps i les seves diferents manifestacions com a eix central, recollint situacions quotidianes, fets sense importància, realitats on l'accessori pansa a primer plànol en igualtat de condicions.
D'aquesta forma els vídeos de les diferents sèries són el resultat de la relació amb una realitat immediata que revela, a través d'unes imatges desproveïdes de tot artifici, el caràcter temporal de la imatge. Lluny d'una asèpsia aliena a les situacions, aquests treballs introdueixen a l'espectador en un teixit en el qual el temps s'allibera de la seva causalitat convencional, plantejant un estatus relacional entre l'espectador i la imatge.
En la sèrie Video-emplaçaments l'espectador s'enfronta a situacions on la força de treball es concentra en la recuperació i acumulació de material de construcció per a la seva reutilització en noves edificacions. La imatge adquireix, gràcies a les dinàmiques de destrucció, recuperació i classificació, una naturalesa estratigràfica que ens posa en relació amb diferents temporalitats. El mite de Sísif, condemnat per tota l'eternitat a pujar la roca fins al cim del pujol, apareix en Chicos del 27, on dos joves dels campaments sahrauís lluiten interminablement després del desastre de les riuades. Per la seva banda els vídeos de la sèrie El temps animal recullen situacions en les quals les actituds d'animals domèstics posen en evidència les fronteres entre el temps convencionalitzat i una fluctuació oberta.
