Miguel Angel Rego


Miguel Ángel Rego és llicenciat en Belles arts per la Universitat Complutense de Madrid (2007 - 2013) i va realitzar un màster en Art i Praxi en el Dutch Art Institute (ArtEZ hogeschool voor de Kunsten) en Arnhem, Holanda (2014-2016). Actualment està doctorant en l'Institut de Filosofia del CSIC i la Facultat de Belles arts de la UCM amb una Ajuda per a la Formació de Professorat Universitari (FPU). És membre de Brumaria, pràctiques artístiques, estètiques i polítiques (des de 2013). Ha exposat de forma individual en la Galeria Zero de Madrid (2016) i de forma col·lectiva en la XIX Biennal de Cerveira (2017), The Bargehouse a Londres (2017), Goethe Institut a Pequín (2017), The Showroom en Arnhem (2016), Charim Gallery a Viena (2016), Laboral a Gijón (2016), Centri Cívic Sant Andreu a Barcelona (2016), Fabra i Coats a Barcelona (2015), Sala d'Art Jove a Madrid (2015), Casa Velázquez a Madrid (2015) i Sazmanab de Teheran (2015) entre unes altres. Destaquen entre els seus premis: el Premi Adquisició en la XIX Biennal de Cerveira (2017), les Ajudes Injuve per a la Creació Jove (2015), XXVI Circuits d'Arts Plàstiques de la Comunitat de Madrid (2015), la Beca JAE Intro en el CSIC (2015) i la XVII Convocatòria Proposades d'Ajudes a la Creació Visual de VEGAP (2013). Col·labora com a membre del consell editorial de la Revista Barahúnda (revista digital d'art i pensament), i de Brumaria.

El meu treball gira entorn dels avanços dins de la ciència i les seves connexions estretes amb l'art, l'economia o la cultura. Solc reflexionar des d'una posició filosòfica i política sobre els nous usos que dóna la societat de consum i els estaments de poder (polític i tecnològic) a termes que van sorgir amb el marxisme.

El meu discurs parteix de la contextualització històrica amb un enfocament multidisciplinari en el qual tenen cabuda diferents tècniques com la intervenció en espais públics, el dibuix, l'objecte o l'audiovisual. El resultat és un qüestionament continu dels mecanismes de poder, de les estratègies de control, i l'ús i apropiació dels instruments de creació de significats per obrir noves qüestions entorn d'un espai especulatiu de constructivitat dins de l'espectre social i cognitiu.