Francisco Utray (Madrid 1962) és en l'actualitat professor de Comunicació Audiovisual en La universitat Carles III de Madrid. En 1988, va formar l'equip Utray-Lamadrid amb Luis Sánchez de Lamadrid.

Utray-Lamadrid és un equip creatiu que va iniciar la seva trajectòria artística el 1998 amb la presentació del seu videoinstal·lació Vicios Privados Beneficios Públicos a la fira d'art contemporani de Madrid ARCO98 (VideoArco98). El 1989, es traslladen a la Kunstakademie de Düsseldorf i en l'entorn de la classe de Nam June Paik realitzen dos vídeos: Punto en boca i Experiencia vital concentrada. Dos anys més tard, Utray-Lamadrid participen a la prestigiosa Muestra de Arte Joven de 1991. En aquest mateix any, produeixen dos dels seus vídeos més innovadors: els vídeo-retrats Panes y Azotes i Passé Parfait. Posteriorment, en 1992 se li concedeix el Primer Premio de Vídeo Arte Madrid Capital Cultural pel vídeo de dansa Siete montañas y siete ríos. El 1993, després d'una estada a la Schloss Solitute de Stutgaart finalitza Eifrigies Nichtstun, vídeo pseudo-documental que combina imatges de miners i treballadors metal·lúrgics amb referències literàries a la doble condició, sagrada i profana, del treball físic.