En acabar els estudis en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (1987) Pedro Ballesteros inicia la seva trajectòria experimentant amb la videocreació per després d’endinsar-se en la realització i direcció de documentals. Les seves peces exploren els equívocs derivats de l’obsessió humana per les imatges i mantenen sempre una base narrativa; són faules en què es descriuen mons paral·lels connectats amb el nostre a través de falles lògiques i perspectives forçades, i on els personatges es veuen sotmesos a forces que escapen del seu control. Mitjançant el muntatge, el so i l’animació, l’artista convida l’espectador a establir connexions que dissolen les lògiques preestablertes, infonent a les seves produccions un to inquietant.

Els seus projectes han estat reconeguts en festivals internacionals de videoart des de mitjan anys noranta, com el Liege Video Festival (1994), el Brooklyn Council for the Arts Film Festival (1996), el Videoart Festival Locarno (2000) o el Tokyo Video Festival (2000). També destaca la seva participació en l’exposició Crossing East West Narratives by the End of Video Art (2000–2011) a la sala Tabacalera (Madrid). En l’àmbit documental, les seves obres han estat emeses per cadenes com Canal+, TVE, TV3, ARTE, Al Jazeera, Tele5, Cuatro i La Sexta. La seva trajectòria ha estat reconeguda amb una nominació als Premis Gaudí (2021) i amb el Premi del Públic al festival Docs Barcelona (2020).