Raul Vicente neix a Barcelona a mitjans de la dècada dels vuitanta, prop d'una estació de metro, la de Bac de Roda, que per aquells anys encara no estava ni planificada. La vida costumista de barri li va encuriosir per les gents i les seves històries. Durant la postadolescència, no tenia clar què fer i és així com es va interessar pels estudis audiovisuals. Anys més tard, després d'encadenar treballs mal pagats i precaris, i sense poder entrar en el panorama audiovisual, decideix comprar del llibre “Tractat de direcció de Documentals”, de Michael Rabiger. Al no poder-se permetre l'accés al màster en documental creatiu, va pensar que aquesta era una solució viable i eficient.

Els coneixements d'aquesta lectura es van plasmar en la realització del documental Protectio. És en aquesta obra on es poden apreciar les essències que defineixen la trajectòria del realitzador: documents crus que narren històries de persones i comunitats que la societat ha relegat als marges. Les històries de vida dels personatges dels seus documentals, exposen el sistema de valors de comunitats perifèriques, ens fan plantejar els fonaments de la centralitat cultural. L'observació, l'estranyament, i la curiositat són els mitjans que Raul Vicente proposa per a arribar a aquest efecte. En definitiva, tota una exploració etnogràfica on el pes de la paraula recau sobre el subjecte, i creua a lxs espectadorxs buscant la reflexió i els paral·lelismes entre el centre i la perifèria. Perquè com diu la saviesa popular, i valgui la redundància, al final la gent és gent.