(Bilbao 1976) Zigor Barayazarra cursa els estudis de Belles Artes a la Universitat del País Basc, on es llicencia en l’especialitat d’Escultura (1999). Completa la seva formació amb diplomatures tècniques en Disseny Gràfic (2000), Audiovisuals (2003) i participa en nombrosos cursos, seminaris i tallers durant els anys que porta en actiu. Els seus projectes en estat becats en moltes ocasions i per aquest motiu ha residit en vàries ciutats: Beca Juan de Otaola y Pérez de Saracho (Bilbao, 2012), Beca del Ministerio de Cultura de España (Paris, 2011), Beca de la Sala Rekalde Bilbao (Rotterdam, 2008), Beca del Injuve (International Studio&Curatorial Program. Nova York, 2005). La seva obra ha estat premiada en vàries ocasions: Primer premi Ertibil-Bizkaia (2008), Primer premi d’Animació Flash. CarsaArte (2005), i ha realitzat exposicions individuals i col.lectives a nivell nacional i internacional entre les què destaquen: Garden Troubles (Basauri 2013), Under Influence. 259 Jumps (Basauri/Andoain 2010), RAiR1 (Rotterdam 2009), Generation 2009 (Madrid 2009), We Used to be painters (Bristol 2008), Entornos Próximos (Museo Artium 2006), El azote al caballo (Taiwan 2005).
http://www.zigorbarayazarra.com
Malgrat la seva joventut, els seus projectes reflecteixen una ment inquieta i sorprèn la versatilitat de processos amb els quals treballa. Els seus projectes acostumen a situar-se a la frontera entre disciplines, de manera que l'interès queda generat per la relació entre els diferents símbols que combina per tal d’anul·lar els sentits. Els seus projectes estan sempre emmarcats entre la construcció i la deconstrucció de signes i codis amb l'objectiu de situar-los als límits de la representació. La seva motivació i posicionament cap a la creació artística parteix d'una necessitat de reaccionar i interactuar amb la realitat i amb allò real, entenent la seva part psicològica d’intriga i la seva part com a construcció intel·lectual que es analitzada, es crea i es recreada dinàmicament.
Artista prolífic i fèrtil, treballa allò escultòric amb un caràcter constructiu i la seva obra té un marcat caràcter experimental. De manera que adquireix diferents configuracions amb cada projecte, fent palesa la característica processual del seu treball fins i tot a l'hora de introduir-lo en el context expositiu. Els seus referents formals i conceptuals es nodreixen de la filosofia Fluxus, de les tradicions Pop i de les teories postestructuralistes desenvolupades a partir dels 70.
