El dijous 16 de febrer s'inaugura en el Ulsa Art Museum de Seül l'exposició Art Fluidity. International Moving Image Collection, en l'organització del qual hem col·laborat.

L'exposició presenta una visió global de com ha canviat el significat de col·lecció a través de la transició de la forma i el suport de l'obra d'art, centrant-se en la fluïdesa de les obres digitals immaterials d'avui dia. A més, mostra l'estat actual de l'art —visual— contemporani que es relaciona vigorosament amb altres gèneres artístics o camps acadèmics. Aquest fenomen mostra com, avui dia, les fronteres de l'art són ambigües i fluides.

Des d'Einstein, els físics quàntics se serveixen de la teoria que el factor últim que defineix l'existència no és el material, sinó l'immaterial. Aquesta idea va suposar una bolcada a la teoria física fins llavors existent, segons la qual la font del que anomenem realitat era la matèria. En altres paraules, les xifres i quantitats objectives no defineixen l'existència, sinó que l'espiritualitat relativa més enllà de la matèria es converteix en la força que sustenta la matèria. Actualment la humanitat viu en una era en la qual la unitat més petita que constitueix l'univers s'ha convertit d'àtoms a bits, l'anomenada «era de la transformació digital». Això té també lloc en l'àmbit de la creació artística: fa molt temps que la forma significativa d'existència de l'obra ha passat del material a l'immaterial. Fins i tot en el sistema de distribució d'obres, les obres immaterials que suren en línia, pot veure's transcendint el temps i l'espai.

Aquesta visió immaterial del món i de la forma d'existència de les obres també afecta al significat i a les institucions de les col·leccions. Avui dia, la col·lecció va més enllà del significat de col·leccionistes privats i museus públics que adquireixen obres en forma material i les comparteixen amb el públic en un espai finit. En altres paraules, el significat de la col·lecció està canviant de "posseir" a "compartir", i de compartir a "difondre". Per això, el Ulsa Art Museum utilitza els arxius de vídeo compartits de la col·lecció de les quals considera principals institucions de vídeo: Vídeo Data Bank, ZKM i HAMACA —amb el paper fonamental de Casa Àsia.

La mostra inclou obres seleccionades de pràctiques d'imatge en moviment des de finals de la dècada de 1960 fins a l'actualitat: vídeos experimentals amb mitjans, com performances, instal·lacions electrointermediarias, etc., així com vídeos documentals sobre temes sociopolítics i vídeos narratius. L'exposició servirà per a comprendre la fluïdesa de l'art, incloent —al costat de peces de figures com Nan June Paik, Bruce Nauman o Hermine Freed— una selecció de sis treballs de l'arxiu Hamaca: Un Mystique Determinado (Carles Congost, 2003), Ellas Filipinas (Marisa González, 2010), Cinco retratos de una mujer sentada (Iván Marino, 2005), Un beso (Cabello/Carceller, 1996), Touching Blues (Aimar Pérez Galí, 2021) i The flight of the hen (El vol de la gallina) (Albert Merino, 2013).

En la imatge, un frame de Art Herstory, de Hermine Freed (1974).