12 de maig de 2025
Nova convocatòria pública per a la recepció de vídeos!
Oberta del 12 de maig al 12 de juny de 2025
HAMACA, en col·laboració amb La Madraza Centre de Cultura Contemporània de la Universitat de Granada, obre una nova convocatòria pública destinada a artistes que vulguin formar part de l'arxiu Hamaca, per a la recepció de vídeos que reflexionin sobre experiències de llenguatge, memòria històrica i cultures menors/populars, a partir dels mons perduts i imaginaris de José Bergamín. Les peces seleccionades seran catalogades, difoses i distribuïdes a nivell estatal i internacional per Hamaca de manera no exclusiva, i podran formar part dels programes Hamaca Proyecta i Hamaca Aprende d'investigació o formació.
BERGAMASCA?
Aquesta convocatòria parteix d’un nom del passat —José Bergamín (Madrid, 1895 - Hondarribia, 1983)— d’una forma no lineal, per fer una crida a vídeos que abordin allò experimental, artístic i/o documental entorn de (a) veus, llengües i parlars, sons i radiotopies imaginades o perdudes; (b) cultures menors i populars que es manifesten o se celebren amb tota la seva conflictivitat; (c) històries i memòries amb sabers la potència dels quals opera en contra del tancament capitalista de l’experiència. Ja que el passat no ha estat clausurat, els mons del passat estan disposats a tornar: l’any 1930 José Bergamín parla de l’«analfabetisme» davant d’una audiència de dones, defensant el poder de la paraula performativa, infantil, popular, davant el discurs disciplinari dels llibres. El 20 de juliol de 1936 José Bergamín resisteix des de l’Aliança d’Intel·lectuals Antifeixistes. A la primavera de 1937 José Bergamín assisteix a la producció del quadre més famós de la Guerra Civil Espanyola, el Guernica. L’any 1940 publica a Mèxic l’obra pòstuma del seu amic assassinat a Granada, Poeta en Nueva York.
Potser tornant a la posició d’aquells que perden la política, el temps i fins i tot la llengua —lxs exiliadxs de la guerra—, puguem complir amb el compromís ètic d’activar l’aventura de la cultura poètica, menor, popular, devota i antifeixista que prometien. La convocatòria bergamasca s’obre, per tant, des de l’estrat temporal d’allò perdut i la dimensió material dels llenguatges audiovisuals, portals de preguntes i misteris per on aproximar-se a un univers analfabet que estranya. Un univers analfabet, vocal, històric, visual que estranya.
PARTICIPANTS I SOL·LICITUDS
La participació està oberta a persones o col·lectius que encara no formin part del catàleg Hamaca, nascuts, residents o amb un període en actiu a l’Estat espanyol, sense límit d’edat. Es podran presentar un màxim de tres vídeos monocanal de qualsevol data de producció.
Les obres poden estar realitzades en qualsevol idioma, però han d’incloure subtítols en castellà. No hi ha cap limitació en el format de gravació però, en cas de vídeos filmats amb pel·lícula o altres suports analògics, cal entregar-ne la versió digitalitzada per a la seva incorporació a l’arxiu.
Les sol·licituds (d’1 a 3 vídeos) es presentaran exclusivament mitjançant el següent formulari. A través d’aquesta pàgina caldrà emplenar i/o adjuntar la documentació següent:
Dades de contacte de l’autor/a o del col·lectiu (correu electrònic i número de telèfon) | Biografia narrada (entre 800 i 2.100 caràcters, no s’accepten currículums) | Fotografia de l’autor/a o dels membres del col·lectiu | Títol del vídeo | Fitxa tècnica del vídeo: any de producció, durada, format(s) de producció, format del màster, etc. | Sinopsi (entre 800 i 2.700 caràcters) | Enllaç al(s) vídeo(s), que ha d’estar disponible per a la seva consulta en línia i la contrasenya si està en privat | Fotograma del vídeo a la màxima qualitat
SESSIÓ INFORMATIVA I RESOLUCIÓ DE DUBTES
Pots enviar les teves preguntes a info@hamacaonline.net amb l’assumpte Convocatòria bergamasca.
El dissabte 24 de maig a les 19 h, durant Mediopán i al Pati de la Casa de Porras (Granada), tindrà lloc una sessió de presentació de la convocatòria i resolució de dubtes. Compartirem les respostes a totes les preguntes rebudes per correu electrònic i resoldrem les preguntes que es facin in situ.
Totes les preguntes, tant les rebudes per email com les fetes durant la sessió informativa, seran recollides i contestades en aquest document perquè qualsevol persona interessada les pugui consultar.
INSCRIPCIÓ I SELECCIÓ
La inscripció és gratuïta i romandrà oberta fins al 12 de juny de 2025 a les 23:59 h.
El comitè de selecció està format per Paula Pérez-Roda i Rafael SM Paniagua. L’equip tècnic de Hamaca i de La Madraza hi serà present per aportar valoracions tècniques i d’adequació a la convocatòria, però no tindrà vot en la selecció final dels vídeos. Els criteris de selecció es basaran en la qualitat i l’interès del document audiovisual i la seva rellevància per a ser incorporat a l’arxiu tant com a peça d’audiovisual experimental com en relació a la temàtica de la convocatòria.
La resolució es farà pública el 23 de juny a www.hamacaonline.net i www.lamadraza.ugr.es i es notificarà per correu electrònic a les persones participants, que es comprometen a lliurar el material sol·licitat per Hamaca abans del 30 de juny.
QUÈ ÉS HAMACA I QUÈ IMPLICA FORMAR PART DE L’ARXIU
HAMACA és la principal plataforma d’arxiu, difusió i estudi entorn de les pràctiques audiovisuals contemporànies a nivell estatal i articula una àmplia xarxa d’agents en l’àmbit de la creació, el pensament, les arts visuals i l’audiovisual experimental. Constituïda com a associació sense ànim de lucre, HAMACA preserva, distribueix i promou les peces que formen part del seu arxiu, reunint més de 1.200 vídeos produïts des de finals dels anys 60 fins a l’actualitat.
Formar part de l’arxiu implica integrar-se en els serveis de catalogació, gestió, circulació i conservació de peces audiovisuals que presta HAMACA, així com la generació d’un flux econòmic per a les persones artistes. A més de les tasques de documentació i preservació del material audiovisual, HAMACA promou la distribució (museus i centres d’art; universitats i instituts; festivals; projeccions en mitjana i gran pantalla) i espais d’aprenentatge (tallers i seminaris amb artistes, joves, professionals i públic interessat). Amb tot això, HAMACA fomenta els usos del vídeo i la professionalització, tot divulgant constantment la sensibilitat social i institucional cap a la necessitat de crear noves polítiques de preservació del patrimoni audiovisual.
QUÈ ÉS LA MADRAZA
La Madraza. Centre de Cultura Contemporània de la Universitat de Granada és el centre de referència de la programació cultural de la UGR, desenvolupant les seves activitats dins del Vicerectorat d’Extensió Universitària, Patrimoni i Relacions Institucionals. Espai de reflexió global entorn de la creació i el coneixement actual, dins la seva àmplia programació s’inclouen activitats relacionades amb la pràctica artística, musical, escènica i cinematogràfica, així com amb la divulgació de les humanitats, les ciències socials i jurídiques, les ciències experimentals, les mediambientals i les tecnològiques.
Més enllà del Palau de la Madraza, les activitats del Centre de Cultura Contemporània s’estenen per altres espais de la UGR. Entre ells, destaca la Sala Màxima de l’Espai V Centenari, seu del Cineclub Universitari i de la major part dels concerts de l’Àrea de Música. Al barri de l’Albaicín, la Casa de Porras i el Palau de l’Almirall, on desenvolupem activitats formatives, cursos, tallers i seminaris, a més de les exposicions, cicles de conferències i concerts que dinamitzen l’activitat cultural de la ciutat des del barri de l’Albaicín per a la comunitat universitària i la societat en general.
Els projectes i iniciatives de La Madraza estan oberts a tota la comunitat universitària, així com al conjunt d’institucions i persones que conformen el nostre àmbit cultural. Col·labora habitualment amb altres centres i fundacions culturals nacionals i internacionals.
Aquesta iniciativa s’emmarca dins de SIN FIN LAB, un programa de pensament, creació i conservació de La Madraza entorn de l’audiovisual i l’art travessat per les noves tecnologies.
EPÍLEG
Res no està definitivament ni en el passat, ni en el present, ni en el futur*. Els «estrats del temps», que podrien explicar l’experiència multicapa de la vida en col·lectiu, neguen tant la circularitat com la linealitat del temps. Allà on el temps sigui observat des de baix —des de la profunditat, des de la rebel·lia i la solidaritat entre els pobles, o des de la fe...—, el temps viscut és un temps altre que una línia o un cercle. La política del temps contemporani ha abolit la relació creativa amb el passat, però no ens ha privat de la possibilitat d’observar-ne les escletxes, recuperar-ne els sabors, els sabers i les arestes. Esperen, discretes i en guaret, el gest que les activi, el timpà on ressonin.
—
*Herrero, Montserrat. «Temporalitats alternatives: maneres d’imaginar el pas del temps». Revista de historiografía, 34, 2020, pp. 163-181.
+ El fotograma d’aquesta imatge procedeix de Los ángeles exterminados, de Michel Mitrani (França, 1968). Pel·lícula concebuda i guionitzada per José Bergamín.
