Avui dijous 20 de Desembre a les 20.35 us esperem als Cinemes Maldà de Barcelona amb l'últim programa del cicle El Videoart a la Gran Pantalla de l'any presentat per Cristina Garrido:

Després de cinc anys vivint junts, HAMACA i HANGAR han decidit fer un pas més en la seva relació. Per a això, han formalitzat un conveni de col·laboració que donarà, a aquells i aquelles artistes que entrin a realitzar residències en HANGAR d'entre 3 mesos i 2 anys, l'oportunitat de ser inclosos/es i distribuïts/es al catàleg d'HAMACA. En forma d'inauguració d'aquesta nova proposta, s'ha organitzat aquest programa que recull una sèrie de vídeos realitzats pels artistes residents a Hangar el 2012.

Sota el títol de Contra-distanciaments, la sessió vol donar-li la volta al conegut "efecte de distanciament" (Verfremdungseffekt en alemany), una metodologia que Bertolt Brecht utilitzava en el seu teatre per interrompre la narrativa de les obres i retornar contínuament als seus espectadors/es a la realitat. Les obres presentades en aquest programa generen un efecte contrari. Des de la realitat -de la qual sempre parteix el vídeo com a mitjà- generen un distanciament cap a la ficció, obrint així nous espais de reflexió sobre el món que ens envolta i, inevitablement, empenyent a l'espectador/a a confrontar-se amb l'absurd del quotidià.

A Inventario de Gestos, Mireia C. Saladrigues utilitza l'edició per convertir una acció tan quotidiana com "prendre cafè' en alguna cosa extraordinària. Al descontextualizar aquest acte, Saladrigues aconsegueix concentrar l'atenció del/l'espectador/a en la gestualitat dels personatges, els quals repeteixen aquesta mateixa acció de maneres molt diferents. A Cartografías y falacias de un lugar cualquiera Marla Jacarilla ens porta a convertir el sòl desensurat d'un terrat en un mapa cartogràfic. Mitjançant una narració en subtítols, l'autora condueix la mirada del l'espectador/a i la distància del significat de la imatge mostrada en pantalla, per després tornar-la a apropar. A Tribute, Ainara Elgoibar explora el fenomen del turisme i la cultura de masses. A través d' estetitzar-lo mitjançant diversos recursos videogràfics, l'artista ens distancia de la "normalitat' del fenomen, i desvetlla el cas estrany i misteriós que hi ha en ell. Un distanciament similar és el que trobem a Proves per a assistent d'artista de Quim Packard i Enric Farrés. En una acció realitzada en Hangar al 2011, els artistes van convidar a diferents participants a realitzar una sèrie d'absurdes proves per arribar a ser "assistent d'artista'. A través d'aquesta acció, Packard i Farrés posen en evidència la precarietat i el sense sentit burocràtic que cal passar per entrar a treballar al món de l'art. Un doble distanciament és el que realitza Mariona Moncunill al seu vídeo Un contenidor simularà l'aeronau, en el qual presenta una sèrie d'entrevistes als implicats en un suposat accident d'avió. Encara que el seu format documental ens condueix a entendre que estem veient una realitat, el succés és un simulacre. Amb aquest gir invers, l'artista juga amb la percepció del l'espectador/a, qüestionant la gubernamentalitat (o documentalitat en paraules de Fita Steyerl) del gènere documental, i convidant-nos a reflexionar sobre la cultura de l'escàndol i el simulacre, tan utilitzada encara avui pels mitjans de comunicació. El programa conclou amb Space Riders, un vídeo en el qual el col·lectiu Aggtelek ens convida a distanciar-nos definitivament de la realitat i a endinsar-nos al seu món: un univers propi carregat d'humor cítric i estètica trash, en el qual l'alta cultura i la cultura popular es fonen, generant una experiència neo-surreal.

Programa:

Inventario de gestos. Mireia C. Saladrigues. 2009
Cartografías y falacias de un lugar cualquiera. Marla Jacarilla. 00:05:00, 2011.
Tribute. Ainara Elgoibar. 00:13:25, 2012.
Proves per a assistent d'artista. Quim Packard y Enric Farrés. 2011.
Un contenidor simularà l'aeronau. Mariona Moncunill. 00:11:52, 2012.
Space Riders. Aggtelek. 00:24:47, 2010.