La pràctica artística de Núria Güell no és l'expressió d'una contemplació ni el desplegament virtuós d'una tècnica, sinó una pràctica de confrontació, de qüestionament d'evidències i convencions morals. Com ella mateixa indica, això normalment comporta moure peces, comporta acció -ja sigui legal o il·legal-, moure individus –còmplices o no–, conduir tràmits burocràtics, fer també que les institucions públiques que contracten els seus serveis es moguin en una direcció no articulada prèviament, que s'impliquin i no es limitin a ser mers espectadors, és a dir, principalment treballar fora del taller i fora de la sala d'exposicions. Les seves obres es componen de gestos i moviments que escapen a la representació, i el que acaba mostrant en l'espai expositiu són algunes petjades o indicis d'aquests moviments, no representacions, no objectes autònoms; l'autonomia es troba en el gest.

En aquest taller, compost de dues sessions, es començarà analitzant els processos i metodologia de treball de l'artista -entenent l'estètica com el vincle entre l'ètica i la política-, per a acabar amb les recerques que desitgin compartir les participants del taller.

Durada: 8 hores
Dates: 18 i 19 de maig
Horari: 16:00 a 20:00h
Preu: 20 €
Lloc: Hangar. Emilia Coranty, 16 - 08018 Barcelona

Inscripcions: aquí

Perfil de participants: Qualsevol persona vinculada amb els processos creatius en l'àmbit de l'art contemporani, amb desig d'analitzar els seus processos i/o els de les altres persones participants en el taller. Es posarà especial interès en les fases del procés creatiu i de producció que no es veuen en el resultat final -ja siguin aquestes amb les institucions o amb les persones còmplices o col·laboradores dels projectes- però que determinen la posició ètica i política del projecte.

Material necessari: arxiu digital (powerpoint/pdf) per a presentar el projecte que cada participant vulgui compartir públicament, si és el cas. Qualsevol etapa de desenvolupament serà acceptada.

Núria Güell (Vidreres, 1981) no entén la pràctica artística com una pràctica cultural sinó tot el contrari: una pràctica social i políticament necessària en la qual el cultural i el que s'estableix es posen en joc. En 2005 va obtenir la Llicenciatura de Belles arts en l'especialitat d'escultura, però ha continuat cursant i participant en diversos tallers, seminaris, programes, graus i postgraus fins a l'actualitat, en la qual cursa el Laboratori Formes de Vida, organitzat per Espositivo. La seva primera exposició pública va tenir lloc en 2005, i des de llavors ha participat en unes 200 exposicions col·lectives i 26 individuals repartides, sobretot, entre Europa i Amèrica. Així mateix, també ha rebut diversos premis i beques al llarg de la seva trajectòria i col·labora regularment amb centres socials i educatius.

Col·laboren